Vots prestats

(Traducido al castellano aquí)

Els vots no es presten, és donen. És un regal que es fa per quatre anys, escurçables només a voluntat del qui ha estat escollit. Cal que tots ho tinguem clar, perquè estic sentint molt això de prestar el vot, darrerament. Sense anar més lluny, al programa d'en Jordi Évole entrevistant a en Mas. No ens podem enganyar: les eleccions del proper 25 de novembre són al Parlament de Catalunya. Qui guanyi formarà govern. Si guanya per majoria absoluta, aplicarà absolutament la seva política. Caldrà veure si determinades comissions d'investigació es tornen a reobrir si hi ha majoria absoluta de CiU, per exemple.

No és un plebiscit, per molt que alguns provin de donar-li aquest sentit. Puc entendre el vot útil quan es dóna a un partit amb qui no s'està del tot d'acord per evitar que surti un altre que es considera nefast. Són les coses de la llei d'Hondt. Però en aquest cas, el component més plebiscitari és si el partit al que s'està votant vol un referèndum o no. De cara a poder quantificar els partidaris de la consulta amb més rigor que un simple recompte d'assistents a la manifestació, n'hi ha prou amb sumar els vots atorgats a partits que es pronuncien a favor del referèndum. I aquests són uns quants, apart de CiU. De fet, el que s'hi oposa de forma radical és només el PP, pràcticament.

S'esgrimeix també l'argument de que, de cara a negociar aquest afer amb el govern espanyol, és més eficaç un govern català amb majoria. Però en aquest punt tindrà el recolzament de la resta de partits que volen fer la consulta. De fet, una reclamació conjunta restarà arguments a possibles acusacions de partidisme i donarà més força a la reclamació.

Estem en un moment molt delicat. La pobresa va en augment. Els serveis públics s'estan desmantellant. Cal controlar els possibles casos de corrupció. Cal posar l'accent en la gent que més pateix la crisi. No prestem el vot, no fos cas que acabem amb la sensació de que ens l'han robat.