divendres, 5 d’octubre de 2012

Evidències

(Traducido al castellano aquí)

El senyor Wert ha trobat evidències que relacionen el model educatiu d'algunes comunitats, en les que la llengua castellana no és la llengua vehicular, amb l'augment del sentiment independentista. Segons el meu parer, el que realment el fa augmentar és el fet de que el govern de l'estat interfereixi a la política educativa que decideix el govern català, elegit democràticament i amb una àmplia base social que el recolza, com el recolzen també els resultats del sistema educatiu.

Les raons que s'esgrimeixen per atacar-lo no són els resultats obtinguts o que hi hagi nens que no coneguin el castellà. Fins ara eren motius jurídics i ara es veu que han passat al terreny de les evidències independentistes. Aquest model ve funcionant des de fa gairebé 30 anys i és ara quan, en virtut d'una sentència del Tribunal constitucional, es pretén que el català no sigui la única llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya.

El fet que la llengua vehicular única sigui el català pot semblar discriminatori, i sovint es compara amb la prohibició de parlar català durant la dictadura franquista. Però anem a veure quina és la implantació de les dues llengües avui a Catalunya:
  • Els diaris principals eren tots en castellà fins no fa molt. El Periódico primer i després La Vanguardia han tret edicions en català, però segueixen mantenint les castellanes. Evidentment, tots els diaris d'àmbit estatal ens arriben en castellà, inclosos els que tenen edicions particularitzades per Catalunya.
  • Les úniques televisions en català són pràcticament les públiques, llevat d'alguna excepció, però que no té una audiència massiva.
  • El cinema ve sempre doblat o subtitulat en castellà, encara que algunes pel·lícules també es poden veure en català en alguns cinemes.
  • A la justícia no acaba d'entrar el català, sobretot en els àmbits més elevats. Un exemple és que l'auto dictat pel "Tribunal Superior de Justicia de Cataluña" sobre la consideració del castellà també com a llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya, està escrit en castellà.
Com es pot implementar el mandat d'aquesta sentència? Si es renuncia a la immersió lingüística, la convivència amb una llengua del pes de la castellana acabarà relegant el català al que havia estat no fa molts anys, una llengua anecdòtica i poc útil; poc més que una curiositat cultural. I més encara si comptem que som dins l'estat espanyol i, com veiem, les estructures de poder que acaben decidint, segueixen usant el castellà.

Si, per contra, el que es fa és generar dues vies d'escolaritat, una amb el català com a llengua vehicular l'altra amb el castellà, estarem creant dues societats dins una, fomentant la divisió i els enfrontaments quan en realitat ara no n'hi ha, pràcticament.

Així les coses, resulta que s'estan atenent els drets d'una part minoritària de la societat catalana, a jutjar per la representació al Parlament de Catalunya que tenen els partits que defenen el castellà com a segona llengua vehicular. Aquesta sentència fa que el model aprovat per la majoria, que ha demostrat tenir uns resultats bons, s'hagi d'adaptar. I això invalida la facultat que s'havia transferit a Catalunya de decidir sobre el seu model educatiu. Aquesta decisió, doncs, representa una vulneració del dret de la majoria de catalans a decidir en un àmbit en el que tenen la facultat legal de fer-ho.

En canvi, quan es tracta de defendre el dret de Catalunya com a poble a decidir el seu futur, llavors el que val és un text que es va votar fa 34 anys i la voluntat dels partits elegits en l'àmbit de tot l'estat. En aquest cas sí que la democràcia pot aixafar a una minoria, impedint-li fins i tot fer un referèndum per esbrinar quina és la seva voluntat. I la justificació és la legalitat i el bé de la majoria.

Quin és el motiu d'aquesta diferència? Doncs que per la majoria de governs espanyols, i per aquest en particular, les diferents part de l'estat són regions amb curiositats culturals anecdòtiques. L'única entitat de pes és l'estat. A la Constitució parla dels pobles d'Espanya i de la preservació de la seva cultura llengua i institucions, però les interpretacions que se n'han anat fent no els donen a aquests pobles un poder real, ja que en qualsevol moment pot venir l'estat i desfer-ho tot.

És la constatació d'aquesta prepotència, i de la impossibilitat de canviar-la dins el marc actual o de canviar el marc actual, la que genera els sentiments independentistes que ha detectat el ministre. I cada volta que li dona al tornavís de la Constitució, enlloc d'enroscar més el cargol el porta al límit de la ruptura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada