dimecres, 24 d’octubre de 2012

Rasers

(Traducido al castellano aquí)

En primer lloc, i per a que no quedi cap dubte, vull expressar el meu rebuig a la violència. A més, considero, que hi ha unes violències pitjors que d'altres. La que apareix per una confrontació en calent és reprovable. Però és molt pitjor la que s'usa de forma freda i calculada per aconseguir un objectiu. Els atemptats són repulsius. I injustificables, quan es produeixen en un entorn on hi ha altres vies de reclamar el que es vol. I més odiosos encara quan els objectius són indiscriminats, entrant en la lògica del terror com a finalitat. Més repugnant encara és la violència exercida des d'un estat dictatorial, on els qui imposen aquest terror gaudeixen de la impunitat d'una legalitat il·legítima.

Dit això, passo a felicitar-me per certes reaccions de personatges del PP (o de la seva òrbita) al resultat de Bildu d'aquest diumenge. Per exemple Esperanza Aguirre, que ha declarat que va ser un greu error del Tribunal Constitucional la legalització de Bildu. Així posa de manifest que aquest tribunal no és infal·lible, cosa que és d'agrair, per fi.

També s'al·lega que ETA no està desarmada i que està dictant la política de Bildu, a pesar de que alguns components com EA i Alternatiba tenen una clara trajectòria pacífica i que els candidats signen un codi ètic que inclou el rebuig a la violència de qualsevol mena. Aquesta sospita deslegitima a Bildu per participar en la vida política basca. En canvi, crec que en el moment de redactar-se la constitució actual cap dels líders polítics que havien ocupat càrrecs al règim van explicitar el seu rebuig al franquisme. D'altra banda, l'exercit franquista estava de tot menys desarmat. El poc tarannà democràtic d'alguns dels seus components es va posar de manifest el 23 de febrer de 1981 (i sembla que s'ha propagat fins als nostres dies, en alguns casos). Podria ser que aquest fet influís en la redacció d'alguns dels seus articles, com per exemple el 8è sobre el paper de les forces armades? Invalidaria això la modèlica transició i la constitució redactada en aquest context?

El president del govern ha implantat un nou sistema de raonament pel qual, si no vas a una manifestació contra la política actual del govern, vol dir que estàs a favor de la mateixa. Seguint aquest nou corrent, algun comentarista de les eleccions al debat que es va fer a la 1, va arribar a la conclusió de que, com que en algunes ocasions Bildu no ha fet declaracions prou contundents contra ETA, les més de 275.000 persones del país basc que els han votat són partidaris d'aquesta organització, i no han de poder estar representats al parlament. El PP, però, no condemna clarament el franquisme. Llavors, els més de 10 milions de votants que van tenir a les darreres eleccions són partidaris del règim anterior? Se'ls hauria de negar la possibilitat de votar al PP, doncs? Cal recordar que Jaime Mayor Oreja no va voler condemnar el franquisme i que el va qualificar de situació d'extraordinària placidesa. També cal recordar que les manifestacions de militars retirats i d'alguna associació de militars que inclou membres en actiu no han tingut cap mena de contestació ni contenció per part del govern.

Potser fóra bo que el PP apliqués a les seves pròpies files el raser que usen per a Bildu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada