(Traducido al castellano aquí)
Darrerament s'està parlant molt d'asimetries en l'organització territorial d'Espanya. Tant de les que hi ha actualment, com de les que es podrien incloure en el sistema per a que reflecteixi millor la realitat. Ja ho havia comentat al setembre a l'entrada El trencaclosques, però crec que la creació d'autonomies simètriques va provocar més confusió que una altra cosa.
Fa un dies es va publicar un avanç de resultats del baròmetre de setembre de 2012 del CIS. En ell apareixia un canvi significatiu en la distribució de població davant la pregunta de com es voldria que fos l'organització territorial. La comparativa amb els resultats de 2010 és la següent:
Opció
|
2010
|
2012
|
Variació
|
Estat sense
autonomies
|
14,1%
|
24,5%
|
10,4%
|
Menor autonomia
|
11,2%
|
14,5%
|
3,3%
|
Sense canvis
|
42,3%
|
29,4%
|
-12,9%
|
Major autonomia
|
16,6%
|
9,1%
|
-7,5%
|
Reconeixement de possibilitat d'independència
|
6,5%
|
8,9%
|
2,4%
|
No sap
|
8,1%
|
11,4%
|
3,3%
|
No contesta
|
1,2%
|
2,3%
|
1,1%
|
Els resultats que s'ha publicat són un avanç i no es pot veure encara la distribució per comunitats autònomes, que sí que és disponible per l'enquesta realitzada al 2010. Per classificar-les d'alguna manera, he assignat a cadascuna de les cinc opcions pesos del 0 al 2, puntuant la seva asimetria. El resultat és:
Nom·Comunitat·autònoma
|
Coef.
|
Sense
auton.
(0)
|
Menor
auton.
(0,5)
|
Igual
auton.
(1)
|
Major
auton.
(1,5)
|
Possib.
indep.
(2)
|
Castilla
y León
|
0,72
|
24,4
|
14,6
|
38,6
|
10,3
|
1,2
|
Comunidad de Madrid
|
0,72
|
21,0
|
17,0
|
42,0
|
6,6
|
1,6
|
Aragón
|
0,72
|
24,7
|
17,4
|
34,2
|
15,2
|
0,4
|
Principado de Asturias
|
0,79
|
15,9
|
18,6
|
43,2
|
9,8
|
1,9
|
Castilla-La
Mancha
|
0,81
|
17,4
|
13,9
|
45,3
|
11,8
|
1,5
|
Región de Murcia
|
0,83
|
16,4
|
8,3
|
56,3
|
8,7
|
0,6
|
Comunidad
Valenciana
|
0,84
|
18,3
|
11,9
|
42,2
|
14,3
|
2,9
|
Cantabria
|
0,85
|
16,1
|
15,6
|
37,1
|
16,7
|
2,3
|
Galicia
|
0,87
|
13,3
|
14,3
|
49,8
|
13,5
|
1,7
|
Ceuta
|
0,88
|
18,0
|
16,0
|
37,2
|
18,4
|
5,2
|
La Rioja
|
0,88
|
12,2
|
13,9
|
49,3
|
14,4
|
1,0
|
Extremadura
|
0,91
|
13,9
|
7,6
|
52,7
|
17,4
|
0,4
|
Andalucía
|
0,94
|
8,5
|
10,5
|
53,8
|
13,6
|
1,9
|
Melilla
|
0,98
|
14,8
|
8,8
|
36,8
|
18,4
|
8,0
|
Canarias
|
1,01
|
9,4
|
9,8
|
47,9
|
25,5
|
2,6
|
Islas Baleares
|
1,03
|
12,2
|
12,6
|
32,5
|
29,3
|
6,4
|
Comunidad Foral Navarra
|
1,16
|
4,5
|
4,2
|
52,8
|
17,2
|
13,0
|
Cataluña
|
1,27
|
10,7
|
4,8
|
26,2
|
29,3
|
23,6
|
País
Vasco
|
1,35
|
1,8
|
3,6
|
36,2
|
28,4
|
21,9
|
TOTAL
|
0,95
|
14,1
|
11,2
|
42,3
|
16,6
|
6,5
|
Caldrà veure què passa quan publiquin el detall d'aquest any, però és possible que aquesta ordenació es mantingui essencialment igual. Al principi de la llista hi ha les comunitats simètriques. Són les que aprovarien una reducció de l'autonomia amb més facilitat. Si mirem els seus parlaments autonòmics, estan composats bàsicament pels partits d'àmbit estatal. Als primers llocs de la llista Aragó és l'excepció, però els partits locals (PAR i CHA) no venien d'abans de la democràcia. En canvi, en les comunitats més asimètriques, els parlaments respectius estan composats per formacions no estatals.
A Catalunya, pràcticament totes les forces polítiques actuals venen de partits creats abans de la mort d'en Franco i que eren d'àmbit exclusivament català. ERC i UDC ja existien durant la Segona República. També el PSUC, que forma part de les arrels de ICV i de EUiA. CDC es fundà just abans de morir Franco. El PSC sí que recollí la federació catalana del PSOE, però també hi intervingueren formacions socialistes d'implantació únicament catalana. L'únic partit amb una representació significativa que és exclusivament d'àmbit estatal és el PP, tot i que a Catalunya li afegeix una C final a les sigles. És cert que el PSC va junt amb el PSOE, però això li ha anat suposant tots aquests anys unes tensions internes que sembla que han acabat esclatant.
Així doncs, crec que un bon criteri per valorar l'asimetria d'una comunitat és examinar quines estructures polítiques té. Si són una prolongació de les estatals, és molt possible que els ciutadans vegin també la comunitat autònoma com una prolongació de l'estat i, per tant, que valorin l'autonomia com a prescindible. Si les estructures són diferents, autòctones i tant de dretes com d'esquerres (o sigui transversals), és clar que tenen una entitat política pròpia i això els hauria de definir com a pobles amb dret a decidir el seu futur. Si, a més, són anteriors a la instauració de les autonomies, com és el cas de Catalunya, no es pot responsabilitzar de la seva creació al sistema educatiu o als mitjans de comunicació públics, ja que venen de molt abans de la instauració de la Generalitat.
Un cop establertes aquestes asimetries, cal veure com se'ls dóna sortida, perquè està clar que és una realitat i que, si no es fa res, la situació s'anirà enrarint cada cop més. De moment, la millor resposta que han donat des del govern del PP ha estat quan han callat, perquè quan baden boca apunten uns quants independentistes més a la llista. El PSOE va parlant de federalisme, però no s'acaba d'entendre gaire quina diferència suposaria amb respecte a la situació actual, més enllà d'un canvi de nom. El PSC ha fet la proposta d'un federalisme asimètric on Barcelona fos cocapital i acollís organismes i institucions com el Senat, per exemple. No sé si es gaire bona solució. Jo crec que el que es vol a Catalunya és una major capacitat d'organitzar-nos, no que s'instal·lin organismes que tampoc dependrien de Catalunya, sinó del govern espanyol i l'únic benefici seria moure negoci cap aquí. Negoci institucional, que és precisament el que està en el punt de mira de les retallades.
En tot cas, la solució que s'adopti hauria de blindar ambdues parts contra utilitzacions partidistes per obtenir rèdits electorals perquè, encara que la base de les tensions existeix més enllà dels partits, la temptació d'usar el tema com a cortina de fum per les dues bandes és massa forta. I si no, mireu com es frega les mans en Mas a l'espera d'una majoria absoluta, després d'uns resultat desastrosos a la legislatura. I el PP va atiant aquest foc: mentre navega entre retallades i rescats aconsegueix balons d'oxigen defenent la indivisibilitat d'Espanya.
Des de l'oposició, ERC s'ha centrat pràcticament del tot en trobar el camí més ràpid cap a la independència i només fa mencions puntuals a les polítiques socials. El PSC es focalitza molt més en el fracàs de Mas d'aixecar l'economia, però l'intent de trobar alternatives a la independència li fa perdre força i desvia el seu missatge. Per mi, qui s'ha posicionat d'una manera més correcta ha estat ICV-EUiA, que ha acceptat el dret a decidir dels catalans sense complexos, com una cosa evident i natural. No planteja la independència ni com un abisme ni com Ítaca, simplement com una possibilitat més a tenir en compte. I això l'ha permès tornar a enfocar-se cap als problemes realment importants que són l'atur, la pobresa i les desigualtats cada cop majors.
Així doncs, crec que un bon criteri per valorar l'asimetria d'una comunitat és examinar quines estructures polítiques té. Si són una prolongació de les estatals, és molt possible que els ciutadans vegin també la comunitat autònoma com una prolongació de l'estat i, per tant, que valorin l'autonomia com a prescindible. Si les estructures són diferents, autòctones i tant de dretes com d'esquerres (o sigui transversals), és clar que tenen una entitat política pròpia i això els hauria de definir com a pobles amb dret a decidir el seu futur. Si, a més, són anteriors a la instauració de les autonomies, com és el cas de Catalunya, no es pot responsabilitzar de la seva creació al sistema educatiu o als mitjans de comunicació públics, ja que venen de molt abans de la instauració de la Generalitat.
Un cop establertes aquestes asimetries, cal veure com se'ls dóna sortida, perquè està clar que és una realitat i que, si no es fa res, la situació s'anirà enrarint cada cop més. De moment, la millor resposta que han donat des del govern del PP ha estat quan han callat, perquè quan baden boca apunten uns quants independentistes més a la llista. El PSOE va parlant de federalisme, però no s'acaba d'entendre gaire quina diferència suposaria amb respecte a la situació actual, més enllà d'un canvi de nom. El PSC ha fet la proposta d'un federalisme asimètric on Barcelona fos cocapital i acollís organismes i institucions com el Senat, per exemple. No sé si es gaire bona solució. Jo crec que el que es vol a Catalunya és una major capacitat d'organitzar-nos, no que s'instal·lin organismes que tampoc dependrien de Catalunya, sinó del govern espanyol i l'únic benefici seria moure negoci cap aquí. Negoci institucional, que és precisament el que està en el punt de mira de les retallades.
En tot cas, la solució que s'adopti hauria de blindar ambdues parts contra utilitzacions partidistes per obtenir rèdits electorals perquè, encara que la base de les tensions existeix més enllà dels partits, la temptació d'usar el tema com a cortina de fum per les dues bandes és massa forta. I si no, mireu com es frega les mans en Mas a l'espera d'una majoria absoluta, després d'uns resultat desastrosos a la legislatura. I el PP va atiant aquest foc: mentre navega entre retallades i rescats aconsegueix balons d'oxigen defenent la indivisibilitat d'Espanya.
Des de l'oposició, ERC s'ha centrat pràcticament del tot en trobar el camí més ràpid cap a la independència i només fa mencions puntuals a les polítiques socials. El PSC es focalitza molt més en el fracàs de Mas d'aixecar l'economia, però l'intent de trobar alternatives a la independència li fa perdre força i desvia el seu missatge. Per mi, qui s'ha posicionat d'una manera més correcta ha estat ICV-EUiA, que ha acceptat el dret a decidir dels catalans sense complexos, com una cosa evident i natural. No planteja la independència ni com un abisme ni com Ítaca, simplement com una possibilitat més a tenir en compte. I això l'ha permès tornar a enfocar-se cap als problemes realment importants que són l'atur, la pobresa i les desigualtats cada cop majors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada