Ja en tinc prou!

(Traducido al castellano aquí)

Aquest diumenge va aparèixer un article a El mundo sobre el partit Barça Madrid que s'anava a celebrar. Com a preàmbul agafat pels pèls feia un repàs de l'historia antiga, deixant caure la idea de que el romà que va matar Jesucrist provenia de Tarraco, per la qual cosa es podia considerar català. Jo vaig llegir referències a l'article en les edicions digitals de diversos diaris catalans. La impressió que en vaig treure era que l'article feia una argumentació intentant convèncer als lectors d'aquest fet. El meu primer impuls fou fer una resposta irònica, amb molts arguments que se'm van anar acudint. Vaig poder comprovar que molts d'ells ja circulaven pel twitter i pels comentaris a les notícies que apareixíen als diaris.

L'article sencer no sortia fàcilment i vaig llegir moltes ressenyes abans d'arribar-hi. He de reconèixer que m'havia anat indignant a mesura que llegia sobre el tema. O potser me'n feia creus de com es pot ser tant irresponsable. Però finalment vaig arribar a l'article. És cert que és provocador, que no deixa clar que es tracti d'una broma, però la veritat és que quan el vaig llegir no em va semblar que l'autor volgués fer una tesi, sinó senzillament tocar la moral al personal, enfotre's de la seriositat en que ens prenem l'història a vegades i, sobre tot, ridiculitzar la representació del Barça com a estendard de Catalunya.

Bé, cal reconèixer que els catalans tenim la pell massa fina a vegades. És possible que siguem més "polites" que a altres parts de l'estat (no sempre), però també ens costa més acceptar les bromes. Així doncs, podríem dir que no és difícil picar a un català. A més, el rei Artur, el MASsies de Catalunya que ens durà al paradís de la independència travessant el desert de les retallades messetàries, ja ens va avisar que el camí no seria fàcil. Ens va dir que ens faran de tot i que hem d'estar preparats per patir els atacs més infames. Així, no és estrany que ja estem sensibilitzats contra els dimonis espanyolitzants, que a cada atac que rebem tanquem més les files, i ens aixopluguem en el paraigües de Conveniència i Unció, que ens lliurarà de tots el mals, amén.

I seguim entrant al drap de les provocacions més barates. I veus comentaris totalment fora de lloc, que no fan més que donar material als que volen un titular sensacional per exacerbar els altres ànims. I seguim barrejant el Barça en tota aquesta sopa. D'acord que és un aparador mundial i que la imatge del camp assenyerat va recórrer tot el planeta, però hem de saber quina volem que sigui la marca Catalunya, ara que es porta tant això de les marques. Personalment, si la imatge que transmetem és el Barça i el molt que ens maltracten els espanyols xuclasangs, crec que ens estem llaurant una tomba més que un futur.

Tenim molt a casa nostra per netejar. I això no implica que cregui que opció de la independència, o millor dit, la dependència directa d'Europa, i no a través del govern espanyol, no sigui una bona opció. Però si és fonamenta en la confrontació visceral, en parlar de l'Espanya mantinguda i la Catalunya perfecta i en símbols mediàtics com el Barça no tindrem un bon principi. I tampoc arribarem enlloc si no sabem veure les bigues als nostres ulls, o no aprenem a riure'ns de nosaltres i a acceptar que des de fora també ho facin.

Així doncs, crec que és hora de rebaixar emocions, de deixar d'emprenyar-se per articles més o menys afortunats o desqualificadors i de centrar-se en com volem que sigui el futur per tots plegat i que podem fer per arribar-hi. I que consti que aquest darrer paràgraf va dedicat a mi en primer lloc; tot seguit, que s'apunti qui vulgui.