La humanitat dels nostres governants

Hi ha un acord bastant generalitzat en el fet que ens trobem en una crisi greu. Els motius pels quals ens hi trobem tampoc són gaire discutits: sembla ser que l'excés de crèdit suportat en una bombolla immobiliària sense cap control (ans al contrari, incentivada per requalificacions i ajuts) ens ha dut a la situació actual. Els efectes també els tenim tots davant mateix: retallades per aconseguir pagar els deutes, tancament d'empreses, fre del consum, disminució de les recaptacions; més retallades,... té tota la pinta d'un cercle viciós, oi?

El que ja no és tant unànime és el camí de sortida, el que ens permetrà trencar aquesta espiral. Podem provar de reconstruir el que seria la conversa entre un il·lús, esclau de la seva utopia, i un professional que sap el que cal fer i segueix un clar full de ruta (ep! res de jocs de paraules facilons, que ja ens coneixem...):

Utopia - Podríem dedicar el màxim possible a formar a la gent i mirar de crear llocs de treball qualificats que aportessin valor a les nostres empreses.

Full de ruta - Sí, home! I que quan estiguin formats marxin, i altres aprofitin els quartos que hi hem dedicat? Molt millor que marxin rucs; així serà més probable que, si tornen, sàpiguen alguna cosa més que quan van emigrar.

U - Doncs en sanitat. Així creem llocs de treball i mantenim una població saludable.

F - Si no tenim feina per a la població, per a què volem que estigui sana? Potser el problema és que som massa gent...

U - Doncs anem a veure en què som forts... Tenim molt Sol, ho podríem aprofitar per...

F -Ara ens entenem! Hem de convertir les nostres platges en torradores per turistes, ben regats d'alcohol, i que es deixin tota la pasta possible.

U - No, jo més bé em referia a treure el màxim suc del Sol...

F - Sí, sí, és clar! El sòl! el requalifiquem tot a urbanitzable i creem complexos turístics per a que vinguin a prendre el Sol els turistes, tal com dèiem! O si volen, que inverteixin en urbanitzacions...

U - Deixem-ho córrer....

I així hem atret inversions com la de l'Europenques, que sembla que potenciarà el costat lúdic del personal (o potser hauríem de dir ludopàtic). La Generalitat s'ha disputat l'honor amb la candidatura de la Comunitat de Madrid, fent gal·la tots dos, d'una olímpica capacitat, no ja de baixar-se de pantalons, sinó de llençar-los el més lluny possible.

No sé si a hores d'ara se m'haurà vist el llautó, però us desvetllaré un secret: estic en contra d'aquesta mena de complexos, per molts motius diferents. El primer de tots és que no crec convenient res que fomenti el joc i les possibles addiccions. En unes declaracions d'un directiu de l'empresa que muntarà el complex deia que havien creat clíniques per desenganxar ludòpates: absurd, oi? En segon lloc veig inadmissible que, per tal d'aconseguir el projecte, les administracions es plantegin canviar legislacions: permetre l'entrada de menors als casinos, rebaixar les garanties laborals dels empleats, fumar en lloc públics, etc. A més, si es fa només pel nou complex, seria totalment injust per la resta de competidors, amb el que la instal·lació pot suposar tornar enrere en normes que la societat ja té assumides i que crec que són beneficioses.

A favor s'esgrimeixen arguments com que es crearan molts llocs de treball i que atraurà molts turistes. Segurament donarà molta feina, però el més probable és que amb salaris molt baixos i una inestabilitat laboral molt alta. Sí que és cert que la gent contractada per aquests complexos no estarà cobrant subsidis, però no crec que cotitzin gaire, donats els sous que tindran. Els qui guanyaran els diners ja ens ho diu el nom enregistrat: Euro-pa Vegas. Es podria pensar en aquest projecte com un pont per ajudar a sortir de la crisi ara, a curt termini, però vistos els calendaris, es planteja com a una solució al nostre futur, ja que s'està parlant de que estigui del tot acabat al 2025.

Pel que fa a la sostenibilitat, aquestes instal·lacions tenen tendència a malbaratar recursos, més que a estalviar-ne. És possible que el preu de l'energia, l'aigua, etc. es vagi incrementant en un futur immediat. D'altra banda, el combustible d'aquests complexos és la gran quantitat de visitants que tenen: han d'atraure milions de visitants cada any per ser rendibles. Amb la crisi actual, la gent dels països més afectats aniran reduint despeses i cada cop gastaran menys en viatges d'aquest estil. Els països que no estan tant afectats són els que exporten, però dels mercats exteriors que tenien, molts estan en crisi i cada cop compraran menys. Per tant, també hauran de reduir despeses. No crec pas que sigui viable mantenir un ritme prou elevat de visitants amb el cost dels recursos incrementant-se i menys visitants dels previstos.

Així doncs, si falla ens quedarem amb una andròmina decadent i la consegüent pèrdua de diners de qui hagi apostat (mai millor dit) pel complex. El problema, és que no serà l'empresa promotora o, si més no, no serà l'única, perquè resulta que els cal aconseguir inversors. I si aquests inversors acaben sent bancs autòctons, qui acabarà pagant la factura? Potser ens hauran de tornar a rescatar?

Al final sembla que la rifa li ha tocat a Madrid, però la Generalitat, incansable ella, s'ha tret de la màniga el Barcelona Gol. És cert que no em sembla tant dolent com l'Europenques: no sé com són els terrenys on s'instal·laran ambdós complexos, però com a mínim ens estalviarem l'impacte mediambiental que hagués tingut sobre el Delta del Llobregat; sembla que està més orientat a parc temàtic i no tant al joc, encara que també tindrà casinos; en principi diuen que no modificaran cap llei per a facilitar l'establiment. Però segueix sent el mateix esquema de negoci, i segueix tenint el mateix risc d'acabar en un fiasco que haguem de pagar entre tots. Sobre tot, tenint en compte el personatge que lidera el projecte.

No aprenem. Enlloc d'aprendre una lliçó i aprofitar la crisi per encarar el cotxe cap a una direcció diferent del mur que tenim al davant, premem l'accelerador amb força per veure si aconseguim rebentar-lo. I és que podem congratular-nos de la humanitat dels nostres governants, si fem cas de la vella dita:

L'home és l'únic animal que ensopega dos cops en la mateixa pedra. O era totxo?