(Traducción al castellano aquí)
Fa temps que em rondava pel cap una entrada sobre el tema del frau fiscal i la visió que en tenim. L'argumentació era que, en cercles petits, no pagar el que ens pertoca està mal vist per la resta de persones implicades, però quan arribem a cert nivell, el defraudador passa a ser una persona espavilada. Seria impensable que et trobessis a l'ascensor un veí que et digués:
- Aquest any he aconseguit pagar només la meitat de les quotes de la comunitat perquè tinc a l'administrador enganyat.
En canvi, no ens sorprèn molt que el mateix veí ens digui:
- Aquesta feina l'he fet sense IVA, perquè si no em surt massa a pagar de la renda.
En els dos casos, l'altre ens està passant per la cara que ell s'estalvia uns diners que haurem de cobrir entre tota la resta, però en el primer cas segurament li cantarem les quaranta per insolidari i en el segon potser el felicitarem per com n'és d'espavilat.
La meva proposta per pal·liar aquest problema era canviar-li el nom als impostos. L'arrel de la paraula està clara: un pagament que imposa algú amb poder als seus subordinats. En aquesta mateixa direcció va la paraula tribut: rendir honors i mostrar el sotmetiment als vencedors per part dels vençuts. És evident que aquestes paraules suggereixen injustícia i justifiquen la resistència.
Si ens apuntem a un gimnàs o pertanyem a una comunitat de veïns, paguem una quota, o sigui una part de les despeses per cobrir-les entre tots. Un sentit semblant té la paraula taxa, una aportació proporcional a un servei que s'està rebent. Més evident encara és el terme contribució, que suggereix esforç en comú per obtenir algun benefici.
Després de tots aquests raonaments anava a concloure que potser fóra bo canviar-li el nom als impostos i tributs per qualsevol d'aquestes altres opcions, de forma que representés millor el caràcter de repartició solidària de les despeses comuns de tota la societat. Així, també es podrien introduir paraules com aportació o cànon, potenciant el significat de assumpció conjunta de les despeses i proporcionalitat amb respecte a uns criteris establerts.
La veritat és que, a mesura que he anat escrivint l'entrada, m'he adonat que, actualment, els impostos i els tributs són això: uns diners manllevats per una imposició dels poders establerts, que estan servint per rendir tribut als mercats i als poders financers, que són els que ens han guanyat la batalla amb el deute i la prima de risc. Els governants que ens imposen tots aquest pagaments, sovint delmen la recaptació amb la seva quota de corrupció (vaig quedar impactat amb el vídeo de cafè amb llet sobre la gestió de la sanitat a Catalunya).
Així les coses, potser és millor deixar els noms d'impostos i tributs. Potser sí que haurem d'acabar creant una agència de contribuents, no catalana, sinó social. Una agència que recapti el que necessitem per construir la societat que tots volem, amb sanitat i educació per a tothom. I el deute que han contret, que el paguin ells, que a nosaltres ningú no ens va consultar si volíem estirar més el braç que la màniga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada