Què s'han cregut?

(Traducido al  castellano aquí)

Sembla que a Espanya s'instal·lat una nova religió, o potser s'hauria de parlar de secta. Es tracta de la democràcia parlamentaria. Les seves veritats absolutes i inamovibles estan plasmades en la Constitució, el llibre sagrat que es pot esgrimir davant qualsevol brot de sentit comú. Així, envoltar el congrés amb una cadena humana és un perill per la democràcia, ja que s'interrompen els rituals dels grans sacerdots parlamentaris al seu temple de les Corts.

Davant el sentit comú, el PP està adduint la inevitabilitat. Les retallades són el únic camí per sortir de la crisi, a pesar de que cada cop ens enfonsem més en ella. No hi ha altra política possible. Llavors, davant una cadena humana que reclamarà un canvi de política envoltant el lloc on es decideix aquesta, la seva resposta és calar foc, mirant de exaltar els ànims d'una ciutadania cada cop més perplexa i més farta de la impunitat amb la que es maltractada per les institucions que haurien de vetllar pels seu benestar.

Aquest intent de deslegitimar la protesta convertint-la en agressiva és l'única explicació que li trobo a les declaracions de Mª Dolores de Cospedal, comparant-la amb el cop d'estat del 23 de febrer de 1981. Quadra també amb els vídeos que han aparegut on es veuen agents de la policia infiltrats entre els violents que van provocar els aldarulls. O potser eren ells els únics violents en un principi. També poden llegir-se en la mateixa línia les declaracions de Jorge Fernández Díaz, qualificant de "magnífica" l'actuació de la policia.

No podem seguir permetent que facin el que vulguin, emparats durant quatre anys darrera d'unes urnes a les que es van presentar amb un programa que no s'assembla en res amb el que estan fent. No pot ser que segueixin retirant diners dels serveis públics i no facin una política decidida contra el frau i la corrupció. No pot ser que segueixin desacreditant a la gent que expressa la seva opinió, argüint que no poden coaccionar les decisions de les Corts, quan ells mateixos se les estan saltant constantment a cops de decret llei.

Crec que ja va sent hora de la vaga general indefinida, d'aturar-nos a fer inventari del que tenim encara, abans que no ens ho hagin arrabassat tot. No es pot permetre la impunitat amb la que ens menyspreen. S'ha fet del tot evident que la política és quelcom massa important com per deixar-la únicament en mans de professionals (en el mal sentit de la paraula) de la política. I les lleis han d'estar al servei de la gent. No al revés.