El gran escull de la independència

(Traducido al castellano aquí)

Independentistes a Catalunya ja fa molts anys que n'hi ha, això és evident. El que sí que és nou és que s'hi apuntin sectors que fins ara eren tan sols "catalanistes". Sense anar més lluny, es convoca una manifestació per l'11 de setembre amb un lema independentista i són molts els que comencen a aventurar-se a donar uns terminis en els que es pot aconseguir.

Però sembla que ningú s'adona que la independència està encara molt lluny, si és que arriba algun dia. El motiu és molt clar: no sé quin percentatge de la població és independentista i quin prefereix seguir dins l'estat, però el que sí que tinc claríssim és el percentatge de "futboler@s" que hi ha.

Posem per cas que Catalunya és independent. Suposem també, que els valencians i els de ses illes no s'apunten al tema dels països catalans. Els equips de futbol catalans haurien de muntar una lliga pròpia. Si no m'he informat malament, els únics equips catalans que hi ha actualment a la primera divisió són el Barça i l'Espanyol. Sense cap ànim de polèmica, crec que podem afirmar que la diferència de resultats entre ambdós equips és notòria. La resta d'equips catalans han fet alguna incursió a la primera divisió però l'habitual és que no hi siguin.

Així les coses, una lliga catalana de futbol seria un pèl monòtona. Però no ens enganyem: una institució de renom internacional com és el Barça ho és, no només pel que guanya, sinó pels contrincants que supera. Així les coses, el món perdria interès en l'equip. Fins i tot els de casa s'avorririen d'anar a veure uns partits que no serien un repte. És possible que socis de tota la vida, donada la crisi en què estem s'arribessin a donar de baixa: després de deixar de pagar la hipoteca, l'aigua, la llum i el gas i no poder passar pel súper a partir del dia 10 de cada mes, potser deixarien també de pagar la quota de soci. Així les coses, sense oponents que marquessin reptes i amb les finances menys sanejades, l'equip entraria en decadència.

És possible que finalment la lliga catalana quedés equilibrada, però a la baixa. Els turistes deixarien de comprar samarretes i visitar el museu del barça. Amb els anys, potser fins i tot el Nou Camp acabaria semblant el coliseu de Roma i la gent hi entraria fent-se creus de que allò hagués pogut ser més que un club.

Realment estem preparats per assumir un desastre com aquest? Personalment crec que no. Per tant, lluitar per la independència passa indefectiblement per aconseguir un bon planter d'equips de futbol catalans, capaços de protagonitzar una lliga atractiva, i això no s'aconsegueix així com així; vol molt de temps. Mentrestant, qualsevol vel·leïtat independentista està condemnada al fracàs.

Ja tinc un altre capítol del llibre "Com fer amics".