Termodinàmica de les necessitats materials

El gasós és un estat de la matèria en què aquesta ocupa tot el volum que té disponible. L'exemple més clar que podem trobar és l'equipatge en un maleter de cotxe: per molt gran que sigui el maleter, l'equipatge tendirà a ocupar-lo en la seva totalitat. En la mateixa línia, les necessitats materials tendeixen a ocupar tots els recursos econòmics dels que es disposa. Així doncs, podem dir també que són un gas.

El comportament dels gasos ideals es pot descriure mitjançant quatre paràmetres i una constant, relacionats per la següent equació:

PV = nRT

on P és la pressió, V és el volum, n és el nombre de mols, R és la constant universal dels gasos i T és la temperatura.

En el cas que ens ocupa, n són les necessitats materials i V és el volum d'ingressos que tenim. Així, si augmenten les necessitats, o tenim més ingressos o tenim més pressió. De la mateixa manera, quanta més pressió tenim, més cremats estem, o sigui que augmenta la temperatura (sí, ja sé que està pillat pels pèls, però sinó no quadrava...).

R, la constant universal dels gasos es diu així perquè és la mateixa per tots els gasos. En el nostre cas representa la cultura que ens envolta i les diferents necessitats que aquesta ens crea, que és comú a tots els membres de la societat. Aquesta no depèn de nosaltres, així que no podrem incidir-hi, com a mínim a nivell individual.

En definitiva, si volem tenir menys pressió i estar menys cremats una solució és augmentar els ingressos. L'altra és tenir menys necessitats, que és la bona a la llarga.

Fa anys em van vendre com a proverbi xinés (de quan els xinesos feien proverbis savis i no articles de consum) la frase No és més net qui més neteja, sinó qui menys embruta. Tan certa com aquesta és la de que No és més ric qui més té, sinó qui menys necessita.