dimarts, 22 d’octubre de 2013

Tabac i capitalisme

Ara fa uns 11 anys vaig deixar de fumar, si no comptem un mes de fer el ruc durant l'estiu del 2004. Ho havia provat molts cops, era d'aquells que podien dir "Deixar de fumar és molt fàcil, jo ho he fet milers de vegades". Quan ho vaig deixar ja hi havia missatges als paquets que deien coses com que "fumar perjudica als que t'envolten", "fumar durant l'embaràs pot perjudicar al nadó", etc. Un bon fumador desenvolupa estratègies davant aquests missatges com són pensar "la culpa és d'ells, per envoltar-me" o "quan em quedi embarassat ja en parlarem". Quan fumes, des de ja fa molts anys, saps que estàs perjudicat-te la salut, però el retorn immediat pot més que les amenaces a llarg termini o la responsabilitat sobre els demés, amb excuses com que la contaminació és més perjudicial. En el meu cas, tinc molt clar que un dels motius principals per deixar-ho va ser que em notava les conseqüències: tos al respirar fons, mal de gola, picor a la llengua, etc.

Amb el capitalisme està passant una cosa semblant. Ens aporta plaer (o una cosa que s'hi assembla) a curt termini. El consumisme ens omple d'aparells, la compra dels quals ens justifica treballar més hores de les que necessitem i dóna feina a molta gent. Sí que fa anys que van avisant que ens estem carregant el planeta (el nadó que està per venir) però pensem que ja hi trobaran els especialistes una solució abans de que sigui massa tard. Sí que sabem que la majoria de objectes que consumim estan fabricats en unes condicions infrahumanes en països llunyans (els que ens envolten) però diem que, com a mínim, així tenen una feina, que estan millor que sense ja que, si no fos així, no anirien a treballar. Però ai! ara ens adonem que el capitalisme ens fa mal: el deute no ens permet respirar fons, ens costa engolir un atur desbocat i ens estan picant la sanitat i l'educació públics, el nostre estimat estat del benestar. En notem els símptomes, i no ens fan gens de gràcia.

Hi ha tot un grup d'experts que ens han preparat un filtre per a que puguem seguir fumant capitalisme, sense els seus efectes secundaris. Es tracta d'un broquet d'austeritat, que recull la major part del diner que va cremant la nostra societat per tal que no ens tornem a unflar en una bombolla i no ens fem mal. Sembla que podrem gaudir d'un capitalisme light, podrem seguir aspirant la nicotina del consum que tants bons estímuls ens aporta. Això sí ja ens podem oblidar del gust salvatge de la nicotina directa: aquest quedarà reservat per als que recullen el filtre, que es sacrificaran recollint tota la nicotina i ens l'aniran dosificant per a que no ens faci mal, en quantitats suficients per seguir-nos mantenint enganxats.

Avui és molta la gent que viu l'experiència de com és de perjudicial aquest capitalisme salvatge, basat en un creixement sense fi ni sentit, que només pot sobreviure si es devora a sí mateix. Es segueix prometent una recuperació, donant a entendre que, si no ens sortim de "les nostres possibilitats", si acceptem els durs correctius per haver estat nens dolents, ens deixaran seguir fent algunes pipades. I això ho diuen els especialistes del Broquet Central Europeu i els del Fumador Monetari Internacional. Sembla com si, ara que ja es va fent tot més evident, que la xarxa ha envoltat pràcticament del tot els peixos, estiguin accelerant per recollir-la, introduint la mala consciència en el animalons per veure si no es mouen gaire i poden quedar ben atrapats.

També hi ha les veus del sociocapitalisme que ens diuen que hem de llençar el filtre i seguir fumant directament de la cigarreta. Està clar que és millor, que amb menys tabac ens arribar més nicotina a tots i que no se la queden tota uns quants. Però seguim parlant de creixement, seguim carregant-nos el planeta i seguim empudegant als que ens envolten, que no podran arribar al nostre nivell de vida, perquè no n'hi ha per a tots.

Però hi ha una bona notícia. Podem deixar de fumar. Podem indicar-los que el broquet se'l confitin, juntament amb la cigarreta, que nosaltres a partir d'ara ens dedicarem a respirar aire i a mirar de que els que ens envoltin també en respirin. Provarem de que el nadó que hagi de venir no neixi en un ambient enrarit, en una boira espessa de fum. Aprofitem el mal que ens fa ara per adonar-nos del que ens farà si seguim en aquesta roda. Fem-ho abans de que sigui massa tard, perquè tos sabem que ens perjudica. Donem l'esquena als venedors de filtres, perquè el poder només el tenen si seguim enganxats a la nicotina del consum, com llegia l'altre dia en aquest article.

Usem els diners com a mitjà, com el que són. No els convertim en l'objectiu ni en un bé preuat. Són la mesura, no el bé. El rellotge mesura el temps i no tindria sentit sense ell. No perdem el nostre temps idolatrant el rellotge.

Demano disculpes si s'han molestat els fumadors anticapitalistes o els capitalistes no fumadors, però ambdós saben que tenen una assignatura pendent. Entenc que els capitalistes fumadors no hauran seguit el raonament, però els suggereixo que ho provin. Potser s'enduran una sorpresa agradable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada