diumenge, 20 d’octubre de 2013

Cercant el 99%

Abans de començar vull aclarir que, tot i estar participant en el Procés constituent, les reflexions que faig a continuació són a títol totalment individual, i no representen cap postura consensuada dins aquest moviment.

Al Procés constituent hem començat a dissenyar l'estratègia per construir la República catalana del 99%. El decàleg que acompanya el manifest és clarament proper als programes que porten partits d'esquerres, com les CUP o ICV-EUiA, que són els que han mostrat més suport als plantejaments del Procés constituent. Jo crec que, avui per avui, aquests són els únics partits que podrien estar disposats a integrar-se en la candidatura unitària que es planteja per a les properes eleccions que hi hagi al Parlament de Catalunya.

Si mirem la resta de partits amb representació al Parlament, l'acord amb el PP o Ciutadans està descartat d'entrada pel fet de plantejar-se una República catalana. En els temes socials, la veritat és que Ciutadans alguns cops em despista i no acabo de saber quina és la seva posició. Sigui com sigui, no tinc clar que coincidissin amb el manifest. En el cas de CiU, em sembla bastant evident que les cúpules d'ambdós partits estan massa allunyades de tot el que es proposa, més que res perquè tenen pinta de tenir una bona representació de l'1% que manega els fils de Catalunya. El PSC té el tema de la independència sobre la taula i no es pot descartar que arribi a una escissió en un futur no molt llunyà. De tota manera, la cúpula actual també la veig allunyada de les posicions del Procés Constituent, potser amb algunes porcions de l'1% sociovergent. Pel que fa a ERC, suposo que sí que podria sumar-se si tot això es va consolidant perquè, tot i posar l'èmfasi en la independència, els seus plantejament socials estan en sintonia amb el decàleg.

Però l'anàlisi anterior està feta mirant als partits, no als seus votants. Cal preguntar-se quines serien les reticències dels votants dels diferents partits a afegir-se al Procés. Això no s'ha de fer descafeïnant el moll de l'os del manifest, sinó trobant-lo en cada cas i traient-li, si es pot, el que no el fa digerible pels votants tradicionals d'altres formacions. Això és una mica estrany dit així, o sigui que posaré alguns exemples.

Quan parlem de sector públic, crec que el principal és "públic", no "sector". El sistema sanitari català actual, no és nefast pel fet que els diferents centres no depenguin directament de la Generalitat, sinó perquè se'ls permet ser opacs. Podem arreglar-ho fent-los dependre tots del futur estat, o també establint unes normes de transparència i fixant criteris per impedir que puguin ser lucratius. Llavors, si un hospital depèn del consorci de diversos ajuntaments, però la població té accés als seus comptes i està representada directament en els òrgans de gestió; si es garanteix que aquesta gestió es du a terme sense ànim de lucre i que es compleixen els principis d'universalització de la sanitat, la solució per a mi és vàlida.

L'exemple anterior podria eliminar les reticències de molts votants lliberals, que sovint argumenten que la gestió pública és poc eficient, però respectaria el principi de solidaritat i de justícia, al estar atenent a tothom sense discriminacions, i no afavorint l'enriquiment d'alguns mitjançant l'especulació amb un tema tant bàsic com la sanitat. Quan parlo de votants lliberals penso amb gent que avui per avui pot estar votant a CiU, per exemple, i que poc tenen a veure amb les maniobres que poden estar fent els de les cúpules d'aquests partits.

Per a mi, la clau de molts dels punts del manifest és el control sobre l'ús que es fa del que és necessari per a tots (educació, sanitat, habitatge, energia, aigua, producció d'aliments) de manera que s'asseguri el seu repartiment just i s'eviti que es converteixi en una via de lucre i, encara més, d'especulació. El segon punt fort és la participació constant del poble en la política, per la qual cosa és bo acostar al màxim els centres de decisió a la gent, potenciant la gestió municipal i la de districte en el cas de les grans ciutats. Plantejat d'aquesta manera, crec que no renunciem al moll de l'os, però l'obrim a altres persones que es despenjarien d'un procés, que ha de ser del 99%, si el visquessin com el projecte de les esquerres.

Bé, som al principi del recorregut i ja anirem perfilant quins són els punts irrenunciables, i com podem acollir al màxim de ciutadans dins aquests punts.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada