L'aportació del Procés constituent

Aquest dijous, a l'assemblea de Gràcia del Procés constituent hem començat a posar fil a l'agulla, posant nom als nostres objectius i provant de traçar els camins que ens poden fer abastar-los. I un dels punts que veiem que ens poden generar malentesos és el de quin és el nostre paper, si moltes de les propostes que es fan (sinó totes) ja figuren com a objectius d'uns o altres moviments, partits, etc. En definitiva, ens trobem davant la necessitat d'explicar què aporta el Procés constituent, quina és la seva especificitat, quina necessitat ve a cobrir.

He trobat la sessió d'avui molt interessant, tant per les propostes concretes que han anat sorgint, com pel debat del que significa per nosaltres aquest procés. Seria com respondre a la pregunta Quin vull que sigui el seu resultat? Sortint de l'assemblea hi he seguit barrinant i he arribat al lema de la campanya que acabem d'encetar: Construïm la República catalana del 99%.

Tot mastegant el que s'ha anat dient i el material que s'havia preparat per l'assemblea d'avui, em queda clar que no volem entrar a competir amb cap altra formació, ja sigui un partit polític o una determinada associació d'un sector concret. El paper del procés és el de canalitzar les inquietuds d'un sector molt ampli de la societat per canviar el marc social, polític i econòmic en que ens movem. I aquest nou marc ha de complir uns mínims, que són els que s'esbossen en el manifest amb que engegà el procés.

Ja ho he dit en altres entrades: crec que els deu punts no són un programa, sinó una manera entenedora d'expressar on volem que es focalitzi el nou marc a construir, de definir quines volem que siguin les seves bases. És per això que el decàleg inclòs al manifest es podria resumir en dos punts:

• Volem que el nou marc es defineixi per a les persones.
• Volem que el nou marc el defineixin les persones.

I aquesta lectura és la que m'enllaça amb el que mencionava sobre el lema de la campanya. Cal que la nova República sigui "del 99%", perquè el 99% ha d'estar en el focus de les decisions que es prenguin i també perquè ha de ser aquest 99% qui les prengui. Això és el que jo entenc quan la Teresa Forcades es refereix a l'activació de la subjectivitat política.