dimecres, 14 de novembre de 2012

Amenaça o advertiment?

(Traducido al castellano aquí)

Fa una estona que he tornat de la manifestació convocada dins el marc de la vaga general contra les retallades i el deute il·legítim. He anat pujant lentament pel Passeig de Gràcia des del carrer Casp. Quan acabava de passar la font de la cruïlla amb la Gran Via, s'ha sentit una forta xiulada i en un primer moment no sabia quin era el motiu. Desseguida m'he adonat que estava dedicada a l'edifici de la Borsa de Barcelona i m'he quedat mirant les lletres de la façana un moment. I m'ha vingut al cap la frase: La bolsa o la vida. Crec que fa temps que no la sento, però quan érem petits i jugàvem a lladres la dèiem apuntant a la víctima amb la ma convertida en pistola, amb els primers dos dits estesos i els altres dos plegats. No sé si l'havíem treta de les pel·lícules que ens empassàvem el dissabte per la tarda, o era una frase realment usada, el cas és que era la targeta de presentació dels atracadors al nostre imaginari infantil.

Hi ha moltes frases que les has sentides de petit i no te les has parat a pensar mai, però un dia els hi dones una volta i en trobes un significat amagat. Aquesta frase sempre havia estat l'amenaça d'un fora de la llei a una persona de bé, a la que volia prendre-li la bossa de diners (quan encara es duien en bossa) a canvi de no llevar-li la vida. Avui, davant del temple de l'especulació, de la fàbrica més gran de bombolles, de la casa dels mercats del no-res, m'ha colpit com un advertiment. He vist l'atracador com un fora del sistema, un marginat per voluntat pròpia o aliena, que hagués vist el bosc lluny dels arbres que el tapen i ens estigués avisant de que hem d'escollir entre la Borsa o la vida, entre els diners o la gent. Avui els que érem allí, estàvem provant d'escollir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada