(Traducido al castellano aquí)
Per començar, només cal fixar-se en el jutge que ha perpetrat aquest atac: és diu Castro. És d'una claredat meridiana que es tracta d'un parent (suposo que llunyà, és clar) del famós dirigent comunista cubà, un dels darrers bastions d'aquesta lacra que va arrasar el segle XX. Segur que més d'un sortirà amb què es tracta d'un cognom molt comú. Ja se sap, qui es vol enganyar no para fins aconseguir-ho.
Evidentment, això no és tot. Una institució com aquesta no es pot dinamitar només en pocs mesos. El cop està preparat des de fa ja molts anys. Iñaki Urdangarín és molt alt. Amb aquesta característica, l'esport al que més tirada hauria de tenir és el bàsquet. Com és que no va escollir-lo? Perquè aquesta prova hagués estat determinant: molts dels millors jugadors de bàsquet procedien de les antigues repúbliques socialistes, així que el van derivar cap al handbol per tal de no despertar sospites, i facilitar l'accés a la casa real. De tota manera, no tots es van deixar enganyar tan fàcilment: els linx de l'ABC se n'han adonat, com demostra aquest article d'avui, on asseguren que la infanta es va enamorar d'un saludable jugador de bàsquet.
Més endavant, quan decideix començar amb les activitats destinades a desacreditar la corona, escull un nom que tothom relacionarà amb la monarquia: Instituto Nóos, una clara referència al plural majestàtic (afegint una o accentuada, per a que no fos tant evident). I qui escull com a soci? El senyor Torres, que du nom d'unes de les peces claus del joc de jocs d'estratègia: els escacs. Tampoc ho veieu? En la jerarquia del joc, les torres van darrera del rei i la reina, de la mateixa manera que aquest individu els ha anat al darrera als monarques.
I la casa real no ha fet res per defensar-se? Oi tant! Sense anar més lluny, el propi monarca va intentar obtenir les simpaties d'Obama: se'n va anar a Botswana a matar elefants, que són el símbol dels republicans. El propi viatge pot interpretar-se fàcilment com un intent d'emular el comportament del símbol dels demòcrates. Malauradament, no va reeixir en l'operació.
I quin és el motiu de que la monarquia agredida sigui aquesta i no una altra? El problema és que els soviets són molt venjatius i no suporten la primera síl·laba del nom del palau on resideixen els reis. És per això que sempre l'han considerat com el darrer refugi de l'ordre i els valors que avorreixen.
Davant d'aquest cúmul d'evidències, només queda tancar files i protegir aquesta institució mil·lenària que, encara que no tingui mil anys, a molts ens ho sembla. I la millor manera de protegir-los dels atacs és enviar-los ben lluny, on totes aquestes conspiracions no els puguin seguir fent mal. Que no es preocupin per nosaltres: estic segur que sabrem sortir-nos-en.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada