El Patufest

Una vegada hi havia, en un país molt llunyà (i totalment imaginari) uns personatges anomenats patufets. No és que fossin petits, però vivien envoltats de colossos com grans empreses, grans fortunes (amb els seus rics i pijos) i, sobre tot, amb el B.O.U. (Banc Oligàrquic Universal).

Durant molts anys, els patufets no podien sortir de casa, perquè els deien que eren massa petits i que els podien trepitjar, però com que s'entossudien tant i es posaven tant pesats, els colossos van contractar als patans, que eren uns ninots molt ben pentinats que feien tot el que els deien els colossos.

Amb aquests patans, que avisaven als colossos quan anaven a trepitjar a un patufet, ja els van deixar sortir. I podien anar per tot el camp i cada cert temps es trobaven tot cantant:

Patim patans potents

Homes i dones del govern

Patim patans potents

Cada quatre anys us renovem

I així escollien els patans que els protegirien de les trepitjades dels colossos.

Com que hi havia molts patufets campant, el BOU va tenir un idea: els va donar a cadascun una llavor-bitllet per a que plantessin cols al camp. Les cols, quan creixien, feien unes fulles verdes com els bitllets, sota les quals els patufets es podien aixoplugar i tots estaven contents.

Però un bon dia el BOU va tenir un desmai i va consultar amb els especialistes, que van decidir que havia de menjar molt i créixer contínuament per tal de poder sobreviure. Així va ser com va començar a menjar totes les cols que trobava pel camp, incloent els patufets que hi havia a sota.

Arribats a aquest punt els patufets va sortir esporuguits i van començar a cantar:

Patim patans potents

Homes i dones del govern

Patim patans potents

No trepitgeu la vostra gent

Però els colossos tenien una veu més dolça i els patans no sentiren als patufets fins que el BOU se'ls havia menjat tots. Llavors va començar a cridar:

Patufets, on sou?

Però no sentien res. En realitat els patufets portaven molt de temps cridant:

A la panxa del BOU , sense casa ni sou!

Però com que no es podien acostar ni al lloc de treball dels patans (perquè era colpista), ni tampoc a les seves cases (perquè era nazisme), els patans no els van sentir i van seguir aplicant els consells dels especialistes, encebant el bou fins a la sacietat.

Al final de tot, quan el BOU ja s'havia menjat totes les cols va acabar fent un gran pet i tots els patufets van sortir del cul d'aquell animal i van anar a parar a un altre camp: emmerdats però lliures.

I vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquesta gent ens ha emmerdat.

I vet aquí un gat i vet aquí un gos, ja he acabat amb aquest post.