El manifest

(Traducido al castellano aquí)

M'he apuntat com a col·laborador al procés constituent que promouen la Teresa Forcades i l'Arcadi Oliveres. Què és el que em sembla important d'aquest procés? Una primera raó, tot i que potser no sigui objectiva, és l'afinitat amb els que el promouen: sempre que els he sentit parlar m'hi he identificat molt. Això em predisposà favorablement quan vaig començar a escoltar l'entrevista que els van fer al programa Singulars, on van presentar el procés. Però no és aquesta la raó per la que m'hi he adherit, sinó per les que provaré d'explicar a continuació.

Es pot dir que moltes de les coses que apareixen en aquest manifest, sinó totes, ja estan plantejades per uns o altres col·lectius, que van duent a terme accions concretes, i que van obtenint resultats més o menys visibles. Per mi, el que aporta de nou aquest procés, és que posa fil a l'agulla i comença a teixir el nou entramat de la nostra convivència. Parteix de la base de que el que tenim no val i que hem de començar de nou. No es tracta d'arreglar un aspecte o un altre del que no ens rutlla, sinó d'establir unes noves bases.

Els punts que apareixen caldrà tenir-los en compte i aplicar-los, si així ho decideix la majoria després del procés que s'engegui. Però no són més que exemples. Són importants pel model que tenen al darrera: un canvi de marc de convivència, orientat a les persones i no als poders o les institucions. No aconseguirem establir totes les mesures que necessitarem, ja que no sabem quins problemes apareixeran en un futur, però sí que podem establir les bases per afrontar-los.

I del decàleg presentat sí que es desprenen uns criteris bàsics que caldrà respectar. Un primer aspecte important és la protecció dels individus enfront l'estat, les institucions i els poderosos. En aquest sentit veig el punt 3 sobre la reforma electoral i la democràcia participativa i contra la corrupció, i el punt 9, referent als mitjans de comunicació i l'accés a les tecnologies i la cultura. També entrarien en aquest terreny el punt 6, en defensa del dret al propi cos i en contra de la violència de gènere, i el punt 8, en contra de la legislació d'estrangeria.

El segon bloc és la protecció dels elements bàsics contra l'especulació. S'aborda directament al punt 5, contra les privatitzacions i potenciant el sector públic sota control social. Però també apareix al 4, quan protegeix l'habitatge digne i el posa per sobre del deute amb la moratòria als desnonaments, o al punt 7, on tracta de l'expropiació i socialització de les empreses energètiques i la sobirania alimentària. De fet, donat que avui el diner és un be bàsic de la nostra societat, també es podria interpretar des d'aquesta perspectiva el punt 1, en defensa de una banca pública i ètica, i en contra del deute il·legítim.

Un tercer bloc és l'abandó del paradigma del creixement, canviant-lo pel de repartició, que es tradueix, sobre tot, en el punt 2, amb la reducció de les jornades laborals i el repartiment del treball, però també en el 7, en parlar de la reconversió ecològica de l'economia, i en el 10, quan tracta de la solidaritat internacional.

Finalment, la renúncia a la violència com a solució als conflictes, reflectida en el punt 10, en contra de l'exercit i de la OTAN. I, com que els mitjans també són importants, en diversos punts del manifest es recalca la necessitat de que el procés sigui democràtic i pacífic, que són els trets fonamentals per a que sigui legítim.

Per mi, el nou marc s'ha de basar en aquests criteris. Potser també en altres, però aquests hi han de ser. Si això ho creu prou gent, i sabem organitzar-nos per exigir-ho, crec que podem establir les bases una societat més habitable que l'actual. És per això que m'he apuntat, perquè crec que val la pena provar-ho, i perquè crec que és bo que tots ens responsabilitzem de la societat en què vivim, que la definim de baix a dalt, enlloc que que ens vingui imposada per uns "especialistes".