diumenge, 21 d’abril de 2013

"Escraches"

(Traducido al castellano aquí)

Sobre aquest tema se n'ha parlat molt darrerament i és difícil aportar elements nous que valgui la pena destacar. El que no acabo d'entendre és l'entossudiment de la casta governant en intentar-nos fer combregar amb rodes de molí. No és possible que a aquestes alçades, continuïn pensant que ens creiem el que ens volen vendre. Jo crec que ja han renunciat a guanyar el suport de la gent, i pensen que l'únic que ens farà seguir donant-los els vots és pensar que no hi ha més remei.

Són ells mateixos els que han aixecat el mur que els separa de la resta, quan fan rodes de premsa a través d'una televisió o quan no volen que hi hagi gent al voltant del Congrés. Diuen que no se'ls pot intimidar i comencen a fer referències que són més una burla que altra cosa: el 23-F, la persecució nazi als jueus, etc. Senyors, no es pretén intimidar, tan sols fer-se escoltar.

Està clar que aquest mur l'han hagut d'aixecar per poder seguir atenent els desitjos dels qui mouen els fils. Segurament a hores d'ara no és gaire fàcil disfressar res i no els queda més remei que tancar-se en la seva urna de "legalitat", que els dóna l'oportunitat de seguir apareixent, sense dir-nos a la cara que manen perquè sí i que ens callem (encara que cada cop s'hi assembla més).

I l'única sortida que els queda ara és estirar prou la corda com per a que es trenqui; insultar la intel·ligència de la gent el suficient com per a que es despertin violències que els justifiquin, que els donin raons per defensar-se. I amb tot, això no està passant. I ens convé que no passi perquè, de fet, no els necessitem. No som nosaltres qui els necessitem, perquè no és a nosaltres a qui estan servint, sinó als Senyors que els ordenen les polítiques a seguir.

Ens cal donar-los l'esquena, desobeir el que no sigui just i organitzar-nos per construir l'alternativa que neguen que existeixi. Si han blindat la seva torre de marfil, deixem-los tancats en ella i fem la nostra que, en definitiva, no són ells qui produeixen el menjar, cuiden als malalts, ensenyen als nostres fills o aixequen edificis, per molts diners que maneguin.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada