Idolatria

(Traducido al castellano aquí)

Fa molts anys, a cada tribu hi havia un bruixot que sempre sabia el que s'havia de fer. Fa poques setmanes, en un Documentos TV de la TVE van fer un programa sobre els especialistes, i un dels entrevistats va dir que s'havien canviat les boles de vidre pels Power point. Lamentablement, tenia tot la raó.

El proppassat diumenge va aparéixer una notícia a El País, a la secció d'economia que parlava de la depressió de l'Excel, on s'explicava que dos economistes amb una gran reputació havien publicat un treball a principis del 2010. En ell identificaven un llindar d'endeutament del 90% del producte interior brut, com un punt d'inflexió a partir del qual el creixement econòmic cauria en picat, segons la seva tesi. Com que els autors tenien un gran prestigi, l'estudi es veu que ha tingut un gran ressò des que es va publicar. Suposo que, a més del prestigi, també hi devien fer bastant les ganes de sentir aquestes idees, per part de determinades oïdes ultra-lliberals.

Ara resulta que, després de que altres economistes hagin provat de reproduir els resultats sense èxit, els autors han compartit l'Excel que van usar per fer els càlculs i s'hi han trobat alguns criteris discutibles però, sobre tot, una errada en el formulació del full de càlcul que, en conjunt, invaliden la conclusió del punt d'inflexió al 90%. En aquest darrer aspecte, en l'error de càlcul, és on posava l'èmfasi l'article del diari, argumentant que una fórmula errònia hauria pogut provocar la crisi actual.

Certament, és penós que una conclusió com aquesta s'accepti com a bona, i es prenguin mesures tant dràstiques basant-se en ella, sense fer-ne una comprovació exhaustiva. Però, per a mi, això no és el més greu. La mera hipòtesi de que un estudi estadístic de dades passades, per molt abundants que siguin, ens pugui predir com funcionarà l'economia sota determinades circumstàncies la trobo totalment absurda.

L'economia no és una màquina, no té uns engranatges que es van movent els uns als altres segons una planificació prèvia. Es tracta d'una activitat on hi intervenen tota mena de factors, com els ambientals, els climatològics, catàstrofes naturals, disponibilitat de recursos, avenços tecnològics, etc. Però, per sobre de tots aquest factors, hi intervenen els homes, amb les seves polítiques, les seves guerres, les seves modes, les seves cultures. No reaccionarà de la mateixa manera la gent d'una societat industrial amb molta ma d'obra fent tasques rutinàries, que una societat amb un alt nivell d'accés a la cultura i intercomunicada, tant pel que fa a les possibilitats de viatjar, com als recursos tecnològics per a compartir coneixements.

Segons aquest criteri, ¿què és el que ens pot assegurar una estadística, basada en  dades de quaranta-quatre països durant dos-cents anys, sobre el comportament de la nostra societat en el futur? Jo crec que res. Ens pot donar una pista, o ajudar a pensar en diferents possibilitats, però mai ho podem prendre com una veritat absoluta.

Se'm van acumulant proves contra la idolatria als especialistes i a la seva suposada cientificitat, que els acaba convertint en els bruixots del Power point. I el problema és que sembla que tenim ídols per parar un carro.