divendres, 15 de maig de 2015

Nedar contra corrent

Ahir em vaig fer conscient que portava temps nedant contra corrent dins el Procés constituent. No em refereixo a l'accepció normal del terme, que es refereix a anar en sentit contrari que la majoria. De fet es tracta d'una minoria, encara que àmplia, els que sento que estan constantment requerint dels meus esforços per mantenir-me dins el riu. Em refereixo al corrent Constituents per la independència rupturista i el canvi social, llençat a partir d'aquest manifest.

El seu posicionament, la seva anàlisi de la situació actual i dels camins que cal seguir són perfectament legítims i respectables. Encara que no les comparteixi, tinc clar que puc estar equivocat, com tinc clar que és possible que d'aquí un temps canvii d'opinió, que ja ho he fet molts cops al llarg dels anys. Per tant, no són les línies d'actuació que proposa el manifest les que em fatiguen, sinó la manera com es presenten i defensen.

Tot i que hi havia hagut esborranys que havien arribat per correus interns, la crida oficial a adherir-s'hi es va fer usant el canal d'enviament d'informació a tots els signants del manifest inicial, però usant un compte de correu creat a tal efecte. L'ús inadequat de dades personals va motivar una carta de disculpa per part del procés als mateixos destinataris, on es va qualificar de fraudulent el primer correu. Puc entendre que el primer enviament no es fes amb mala intenció, però el corrent va enviar una rèplica a les adreces de capçalera de les diferents assemblees que, lluny de disculpar-se per l'us indegut de dades, es reafirmava en l'acció feta i acusava a una part de la "dirigència del Procés" de voler amagar divergències sobre el camí a seguir. Fins ara no he rebut cap missatge de disculpa per l'acció realitzada. Sembla ser que la fi justifica els mitjans.

Com deia, al manifest i als correus que l'envolten hi ha acusacions d'ús de posicions predominants, d'intents de deixar sense possibilitat d'expressió a altres maneres d'entendre el que cal fer, etc. No m'he entretingut (i no ho faré) comptant el temps de debat de la segona assemblea general dedicat a parlar sobre les diverses esmenes a les que es fa referència en el manifest, però es van presentar i es va provar d'introduir aquella línia des de diverses perspectives. Tot i així, es veu que no se'ls va deixar expressar-se. Aquesta acusació de d'obstrucció a la seva possibilitat d'expressar-se és constant, tot i que la meva vivència és que sovint s'insisteix en tornar a debatre aspectes que ja han estat decidits, el que suposa implícitament no acceptar les decisions preses.

Al manifest es parla de deriva, de canvi de rumb. Però el cert és que, des del principi, el Procés ha estat especialment curós en no excloure la gent per a la qual la independència no és una prioritat i, fins i tot, poden no ser-ne partidaris. Per resoldre-ho s'ha anat adoptant una postura comuna entorn a la sobirania, en el sentit que és al poble català a qui correspon decidir, anar tirant per un procés constituent obert i inclusiu que ja veurem on ens du, però sense despenjar de bon principi als qui no tenen la independència com a "primera opció". I en aquest sentit anava el comunicat on s'explicava la decisió de donar suport al Sí-Sí del 9N. Però el manifest no ho té present i presenta aquell posicionament com una prova de clara voluntat independentista.

De la mateixa manera, al manifest inicial no es menciona explícitament la independència. Sí que es desenvolupen els 10 punt de model de societat que es pretén aconseguir i sí que s'explícita que se cercarà un front ampli per guanyar unes eleccions al parlament i endegar un procés constituent per a una República catalana. És cert que República catalana suggereix independència, però no és menys cert que (fins on jo sé) l'única República catalana que s'ha proclamat en els tant trillats darrers 300 anys, ha estat la d'en Macià que l'emmarcava dins una Confederació Ibèrica. Sigui com sigui, així com en altres temes el Procés s'ha manifestat sempre d'una manera contundent, en el de la independència com a objectiu o com a estri s'ha tingut sempre molta cura, conscients de les diferents sensibilitats existents, partint de la idea de consens de que la sobirania recau en el poble català. Sobirania per decidir el que cregui convenient, no pas únicament l'opció independentista.

Des d'aquesta perspectiva, no és lícit menysprear els plantejaments de seguir obrint el procés a la gent que no ho veu clar, titllant-los de "deriva". No és lícit fer creure que no apuntar-se directament al carro independentista és trair l'esperit inicial del Procés. No és lícit trencar aquest esforç d'obertura a diferents sensibilitats amenaçant amb una desaparició del Procés en el cas de que no es pronunciï sobre les diferents opcions a les que el Procés és afí, en el cas que es considerin totes elles vàlides. Al final del tercer punt del manifest es diu:

Quan només havien passat dues setmanes de l’Assemblea General s’ha anunciat a la coordinadora en funcions que alguns dels seus membres més coneguts podrien anar a les llistes de Podem, que es prepara un document defensant que el PrC no s’ha de presentar a les eleccions del 27S ni donar suport a cap candidatura, i que totes les persones del moviment tenen llibertat per fer el que creguin més convenient. Considerem que, si això fos així, aquesta proposta seria un error polític de grans dimensions, comportaria una actitud poc respectuosa amb la democràcia, i que les seves conseqüències podrien dur a la desaparició del Procés Constituent.

Aquest paràgraf és especialment il·lícit per mi, que tinc motius per creure que part dels impulsors d'aquest manifest, i que viuen a Barcelona, no votaran l'opció de Barcelona en comú tot i que l'Assemblea d'assemblees de Barcelona va acordar integrar-s'hi. No donar-li suport, sinó formar-ne part. Per a mi, és lícit que votin la candidatura que considerin la millor, encara que no sigui l'acordada. Per això ens vam definir des d'un principi com quelcom diferent d'un partit polític. Per això no hi ha problemes amb dobles militàncies. El que és il·lícit és demanar als demés el que no estàs disposat a fer tu.

Amb tot el que acabo de dir no vull fer veure que la tensió sobre el tema de la independència no hagi existit en el Procés abans de l'aparició del manifest. Ben al contrari. Hi ha estat des del principi. Però la meva vivència és que sempre s'ha mirat d'abordar d'una manera inclusiva, provant que no fos quelcom que ens impedís la unitat de la que parla el manifest fundacional, trobant consensos en els que tots ens trobéssim còmodes. Perquè els denominadors comuns eren, per a mi, els deu punts del model de societat que volíem i la intenció de construir el nou marc des de la base, la unitat i la diversitat. "Podem pensar diferent, però hem de pensar junts". És aquest "pensar junts" el que trenca aquest corrent contra el que em sento nedant. En pocs dies m'he trobat persones que, referint-se de les esquerres independentistes i les merament sobiranistes, han parlat dels "dos bàndols". Per a mi és més que un lapsus. Jo pensava que érem tots al mateix bàndol, que l'altre bàndol era allò que anomenem "dreta", "poderosos", "1%", "casta" o el que vulgueu. Però les formes d'aquest manifest són un exemple més del que em fa sentir que realment sóc en el bàndol contrari.

No crec en fidelitats absurdes. No crec en pertànyer a un projecte al que no veig sentit pel sol fet d'haver-hi estat apuntat abans. Per a mi, el Procés Constituent representa un espai pel "pensar diferent però pensar junts" que esmentava abans. Aquesta visió és totalment compatible amb que diferents persones donin suport o es presentin per diferents opcions polítiques. Evidentment, l'ideal seria un front comú. Però si això encara no és possible, el sentit del Procés hauria de ser mantenir els ports de comunicació oberts, crear vincles de base que ens vagin acostant al front comú. No pas anar captant gent per una de les opcions, tancant possibilitats, més enllà de consensos i denominadors comuns.

Fins ara aquesta visió ha estat la majoritària, la que s'ha anat seguint a través de les diferents opcions preses. Per aquest motiu pensava a esperar al desenvolupament de l'Assemblea general extraordinària per veure quina orientació es prenia. Però ja no m'esperaré. Si es decideix l'opció d'ajuntar-nos a una sola força, no li veig sentit a fer-ho des del Procés. Millor anar directament a aquella força si hi crec. Si es decideix l'opció que a mi em sembla correcta, hauré de seguir nedant contra el corrent de "l'altre bàndol", dels que parlen de bàndols. Seguiré tenint la sensació de que em donen bastonades als turmells mentre camino. I com que les energies de que disposo són limitades, crec que cercaré altres camps on vegi fruits més palpables.

El que sí que voldria deixar clar és que no dono pas per perdut el temps que he dedicat fins ara a aquest projecte. Tampoc m'enduc la impressió de que hi hagi desavinences personals amb la gent que conec d'aquest corrent. Sé que en la gran majoria de qüestions seguirem estant en el mateix bàndol. L'únic que cerco és un agafador des del que em senti més còmode estirant del carro.

Salut i república del 99%

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada