L'expertzialitazió

(Traducido al castellano aquí)

Ja he acabat de llegir el llibre El Cigne Negre. No es pot dir que estigui d'acord amb tot el que diu, però crec que és interessant llegir-lo i pensar sobre el que planteja. A pesar de que molts dels exemples que posa van al voltant de l'economia, per a mi és més bé un llibre de filosofia. En aquesta entrada vull tractar un dels aspectes que van apareixent al llibre, encara que no és el principal: el paper dels experts en un món especialitzat.

No es tracta d'un tema que em vingui de nou. Quan anava a la universitat ja ens plantejàvem el tema de l'especialització, ja que, donada l'amplitud dels coneixements de què es disposa en l'actualitat, resulta impossible aprofundir en moltes disciplines diferents, ser com els savis del Renaixement. Llavors se solia plantejar com un dilema entre saber poc de molt o saber molt de poc. Sembla que el marcador es va decantant cap a l'especialització, cada cop més.

I com a resultat de l'especialització, s'ha anat accentuant el paper dels experts. Sobre el paper que han d'exercir en la nostra societat fa menys temps que hi he començat a donar voltes, però darrerament en van apareixent referències. Segurament hi haurà més moments que hagi sentit posar en dubte el paper actual dels experts, però ara mateix me'n venen a la memòria alguns de recents. Un d'ells és el final del documental Inside job, en que diuen que els experts en economia ens voldran fer creure que tot és molt complicat, però que en realitat no ho és tant, que es tracta d'una cortina de fum per forçar les polítiques que els interessen. També, a l'entrevista que li va fer el Jaume Barberà a la Teresa Forcades a Singulars, ella sostenia que el paper dels experts era analitzar les situacions però que la decisió dels temes que ens afecten a tots no les poden prendre els experts pel fet que ho siguin, saltant-se qualsevol control democràtic. En aquest sentit es declarava en contra de que la política econòmica la marquessin únicament especialistes en economia, tecnòcrates al cap i a la fi.

A poc a poc em vaig convencent de que no ens podem creure el que ens digui un expert sense qüestionar-ho. Un dels motius és que molts dels experts actuals s'han especialitzat tant que han perdut la perspectiva. Al llibre El Cigne Negre, l'autor comentava que havia trobat més resistència a les seves idees en gent que treballava constantment amb probabilitat i prediccions, que amb gent del carrer no "viciada". Està clar que podria ser degut a que no tingués raó, però jo m'he trobat molts cops en que la solució als problemes va donada quan aconseguim partir de zero, ressituar-lo des del principi, qüestionar el que donem per fet.

Els experts poden saber molt del tema en què s'han especialitzat, però tendeixo a desconfiar dels que no són capaços d'explicar-ho als que són profans en la matèria. Per exemple, un bon metge podria no ser el que et diu únicament el què has de fer per curar-te, encara que l'encerti, sinó el que et dóna explicacions del que creu que t'està passant, que et dóna els motius pels quals ho creu i que et proposa la solució que considera més adequada, explicant-te les alternatives. De la mateixa manera, no hi ha una única política econòmica a seguir, encara que ens estiguin insistint constantment per part dels estaments polítics que ens governen. També seria bo qüestionar al tècnic que ens ve a arreglar la tele, i a l'informàtic que ens desenvolupa un programa que hem demanat.

Amb això no vull dir que haguem de refer tots els càlculs que hagi fet un expert, però aquest ha de ser capaç d'enlairar-se per sobre del seu pou d'especialització i mirar la seva feina des del nostre punt de vista, de forma que ens faci partícips de les seves conclusions i en puguem discutir els criteris. Això vol també un esforç per part nostra. Implica rebutjar aquella creença de què nosaltres no ho entendrem perquè no en sabem. No arribarem al mateix grau de profunditat que l'expert, però els criteris i les bases sobre les que s'estan prenent determinades decisions sí que ens són assequibles.

Hem d'aprofitar que som en un moment de la història en el que tenim una massa social molt àmplia que ha tingut accés a l'educació i que té molta informació a l'abast, encara que a vegades es dissimuli tant bé.