A la presó!

(Traducido al castellano aquí)

"Tots aquests haurien d'anar a la presó!" Oi que l'heu sentida sovint aquesta frase? És molt possible que darrerament encara més. Veim al nostre voltant tota una sèrie d'individus que es van aprofitant d'una xarxa d'impunitat que han anat creat i segueixen munyint la vaca de l'erari públic sense cap mena de rubor. Hi ha polítics corruptes, banquers com a mínim incompetents que han provocat forats que hem de tapar entre tots, etc. A tots aquests venen ganes de posar-los a la presó.

El que cal preguntar-se és perquè els volem a la presó i, per això, cal veure per a què serveix. Segons el meu parer, un sistema penitenciari pot servir per castigar, dissuadir, prevenir i rehabilitar. El primer d'aquests objectius és el que menys clar veig de tots. El fet de posar algú a la presó per castigar-lo no és més que alimentar un esperit de revenja que, el més segur, és que no ens porti enlloc. O com a mínim a cap lloc saludable. No m'hi he trobat personalment, però sovint apareixen testimonis de gent que ha superat pèrdues importants quan ha aconseguit deixar de banda la rancúnia contra els que les han provocades. A més, si la finalitat és aquesta, podem caure en la lògica de que com més dur sigui el règim penitenciari més càstig suposarà.

Estretament lligat a l'objectiu anterior està el de dissuadir. La presó és un càstig, però no pesa tant el fet de la revenja com el de que la seva existència actuï com a fre de certes conductes, sota l'amenaça d'aquest càstig. És l'argument que solen esgrimir els defensors de la pena de mort com a aturador dels actes criminals o dels exèrcits com a fre per a les guerres. És discutible, però està clar que el fet de que et puguin privar de la llibertat et pot fer recapacitar abans de cometre un acte delictiu.

Una altra funció clara és la d'impedir la repetició dels delictes, mantenint sota vigilància a qui els ha comés. Aquest objectiu és especialment important en el cas de actes violents, que es poden repetir i provocar més víctimes.

Finalment, el més lloable dels objectius és el d'aprofitar aquest període de càstig i vigilància per donar al delinqüent l'oportunitat de començar una nova vida en sortir de la presó. Per una banda, quan el reclús viu en una situació de marginalitat, el mateix fet de separar-lo de l'entorn que l'ha empés a delinquir ja el pot fer veure les coses d'una altra manera. Si a més se'l pot formar en algunes habilitats o oficis que l'ajudin a sortir d'aquesta marginalitat quan acabi la condemna, afavorirem que no hagi de tornar a passar per la presó. Per aconseguir aquest objectiu les presons no han de ser un càstig, senzillament han de limitar la llibertat dels reclusos.

Segons aquest darrer esquema, és una aberració posar a la presó a gent que va cometre un crim fa sis anys per problemes amb la droga i que per fi a ha aconseguit rehabilitar-se. És raonable mantenir-lo vigilat i demanar-li que accedeixi a un seguiment, però no desmuntar-li altre cop la vida per a que compleixi un càstig, una revenja que el pot portar un altre cop al punt del que havia aconseguit sortir.

Dit tot això, anem a veure què cal fer amb una persona que s'ha aprofitat de la seva posició per apropiar-se de diners públics, o que ha tingut una gestió nefasta en una gran empresa o banc, que li ha servit per enriquir-se i que després hem de rescabalar entre tots. Les raons per posar-lo a la presó poden ser vàries: per igualtat amb altra gent que comet delictes i hi va, per castigar-lo pel que ha fet, per a que altres com ell s'ho pensin dos cops abans de fer-ho... Bàsicament per evitar greuges i com a càstig i dissuasió. Perquè em sembla clar que a aquesta mena de delinqüents no els han mancat recursos que els pugui aportar la presó de cara a rehabilitar-se. Tampoc la vigilància és un motiu important, perquè segurament tindran una xarxa que els permetrà seguir movent els fils que els han fet rics.

Personalment, no estic en contra de que vagin a la presó, més enllà de que em fot mantenir-los. El que considero essencial és que tornin el que han robat. Que s'habilitin els mecanismes per a que els diners procedents de la corrupció no puguin quedar protegits pel fet que s'hagin posat a nom d'altres persones. I, sobretot, que no puguin tornar a gestionar diners públics. Aquesta seria realment la vigilància que se'ls hauria d'aplicar. I quan dic diners públics, incloc totes les grans empreses privades que, si se'n van en orris haurem de córrer tots a rescatar-les, perquè ja n'hi ha prou d'aquesta presa de pèl. A mi no em consolarà que a aquesta persona la castiguin pel que ha fet, sinó que el que vull és que se l'hi impedeixi tornar-ho a fer.