dimecres, 15 d’abril de 2015

Treballar per pa i sostre

Ja fa temps que l'havia vist, però fa poc he tornat a anar a petar a aquest article sobre l'augment d'ofertes de treball a canvi de menjar i sostre, però sense sou. Quan la vaig llegir el primer cop em va grinyolar una mica. Ara que l'he tornada a llegir. Venia associada al feudalisme i crec que he entès millor el perquè del grinyol. El disparador ha estat el fet que l'article l'hagi publicat La Vanguardia, tot i que reconec que aquest motiu potser té un punt de paranoia. O fins i tot més que punt.

Quan vaig llegir l'article per primer cop, algunes de les ofertes les vaig trobar denigrants, però no totes. Si més no, sense tenir més dades. Però el to de l'article és de condemna dura, d'un posicionament clar. Pren partit, lluny de la neutralitat, i t'aboca a alinear-te amb la seva posició. Dubtar equival a convertir-te en un paladí de l'explotació.

Els següents fragments són exemples del to en que està escrit l'article. La segona línia l'article ja parla d'esclavitud. El segon paràgraf se centra en com exigeixen molt a pesar d'oferir molt poc. El tercer paràgraf comença especificant que "Aquestes ofertes en busca d'esclaus...". En el quart paràgraf ens informa de que un fiscal diu que s'està cometent una infracció laboral perquè no hi ha ni contracte, ni sou, ni Seguretat Social, i recorda que seria factible una persecució penal si es demostra que la situació de necessitat ha empès a la persona a acceptar el treball. Al sisè paràgraf ja elucubra sobre la possibilitat de que apareguin màfies organitzades que distribueixin els treballadors en diferents domicilis, cobrant elles, però no els treballadors. Al setè paràgraf ataca les ofertes que ho plantegen com aprenentatge voluntari. Al vuitè remarca que sovint es tracta de feines de cura, i que en alguns casos s'ofereix "tracte familiar", que no és suficient. Més endavant planteja algunes situacions d'assetjament sexual. Finalment acaba amb l'oferta d'una parella en la que els dos treballen per la nit i demanen algú que dormi a la casa per cuidar d'una filla.

Pràcticament tots els punts són menyspreables però, ho són perquè el pagament sigui en manutenció i sostre? Anem a veure. Podem analitzar-los un per un, potser.

Parla sovint d'esclavitud i d'oferir molt poc mentre es demana molt. Més endavant parla també d'aprenentatge i voluntariat. No cal anar als anuncis de pa i sostre per trobar-ho, això. Hi ha moltes feines que no donen per pagar el mateix pa i sostre. Feines que demanen, no només bon caràcter i educació, sinó algun màster i el domini de diversos idiomes. En moltes d'aquestes feines es parla de disponibilitat més enllà de l'horari laboral, també. Que s'ofereix com a contrapartida? Experiència i currículum. Fa poc, arrel de l'accident de l'avió als Alps vaig llegir un article que parlava d'un informe on deia que “Es donen casos en els que el pilot, per poder aconseguir volar, sap que necessita guanyar experiència i llavors paga a la pròpia aerolínia, produint-se un subsidi en tota regla”.

Millor encara és l'exemple del fiscal consultat. Un dels problemes declarats de la nostra economia és la quantitat de treball en negre que es fa. L'única diferència és que en el treball en negre remunerat hi ha sou, però no hi ha ni contracte ni Seguretat Social. La guinda és quan diu que hi podria haver persecució penal si es demostra que s'està abusant de la situació de necessitat del qui està acceptant el treball. Llavors, a la gent que fa feines que ningú més vol fer, però n'obtenen un sou, no se'ls està explotant, aprofitant la seva necessitat? El problema altre cop, no és que el pagament sigui en espècies.

La possibilitat de que hi hagi bandes organitzades que distribueixin treballadors il·legals i cobrin una comissió per fer-ho tampoc és exclusiva de les remuneracions amb pa i sostre. De fet, si som puristes, és el que fan les ETT i el que està potenciant el govern amb les empreses d'ocupació privades, institucionalitzant el mercadeig de la necessitat de treballar. I si no, penseu que, no fa tants anys, les ETT no eren legals i estava prohibida la "prestació de personal". En canvi ara és legal i es vol potenciar, tot i que les empreses encara es curen en salut i tenen polítiques de "riscos laborals" encaminades a que els treballadors que tenen subcontractats no puguin demandar-los i es vegin obligades a contractar-los. Però sembla que és lleig si el pagament és en espècies.

Cal condemnar les ofertes de prostitució a les persones necessitades. Però tant si el pagament és en metàl·lic com en espècies. De fet, aquí l'article patina, ja que, a l'exemple que apareix, la dona parla de que li han fet ofertes a canvi de diners.

En tots els casos anteriors, el problema és que es tracti d'explotació, d'economia submergida, de manca de protecció laboral, explotació sexual, de tràfic de persones, etc. El problema no és que el pagament no sigui en metàl·lic. Però és el títol de l'article. Associa a esclavatge el treball a canvi de menjar i sostre, però sense sou. I ara jo em pregunto: si el membre del consell d'administració d'una empresa no cobrés res en metàl·lic per participar-hi, però els consells se celebressin 6 cops a l'any a diferents destins turístics arreu del món, i hi assistís ell i la família amb totes les despeses pagades, el consideraríem un esclau? Si estiguéssiu sols i tinguéssiu un fill a càrrec, què agafaríeu abans? Una feina en negre, sense contracte i remunerada, que no us cobrís ni la despesa del lloguer, menjar, aigua, gas, electricitat i desplaçament a la feina? O una on visquéssiu amb els fill en el lloc de treball amb tot pagat, però sense cobrar?

Llavors, si fins aquí no he errat en alguna cosa, per què el titular? Podia haver estat: les ofertes de treball ja són tant cutres que ja comença a sortir més a compte treballar per pa i sostre que pels sous que s'ofereixen. Però no ha estat així. I aquí és on entra el meu toc paranoic i les dues referències que no he contrastat del resum que he fet de l'article. Enmig de tota la porqueria que s'hi descriu, hi ha alguns casos que poden tenir una lectura diferent, no pas negativa. Barrejant-los convenientment amb la resta de monstruositats, els estem posant dins el mateix sac.

No conec el cas concret de la parella que menciona al final de l'article, els que treballen de nit. Imaginem una parella que amb prou feines arriba a final de mes, i en la que els dos han hagut d'acceptar una feina de nit (per aquella necessitat que podria ser punible). Imaginem que tenen una filla petita i una habitació disponible. Si arriben a l'acord de cedir aquella habitació a algú que els cuidi a la nena per la nit i els doni un cop de ma a casa, algú a qui li ofereixen un "tracte familiar", potser estem assistint a una cooperació més que a una explotació. Reconec que és una pura especulació, que res em fa pensar que siguin aquesta mena de persones els que ho han oferit. Però tampoc tinc cap prova del contrari, més enllà de la redacció d'un article esbiaixat.

Si fos certa la meva teoria conspiratòria, resulta que el que estaria molestant és el sorgiment d'una nova manera d'intrrcanvi no monetitzada. O potser molt antiga. Aquesta economia no és la "bona", no fa pujar el PIB. Les xarxes de solidaritat que puguin sorgir segurament suposaran intercanvis que escaparan als contractes i a la Seguretat Social. Però resulta que els contractes ja no donen la seguretat d'abans, que cada cop en donen menys. Resulta que ja ens van dient que la Seguretat Social no donarà per res més que beneficència. Arribats aquest punt, potser un "tracte familiar" que equivalgui a compartir el que es té i intercanviar serveis no és una opció tant poc atractiva pels que ho fan. El que sí que tinc segur és que és monstruosa pels que vigilen els indicadors macroeconòmics.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada