Les roses més bones que es poden donar, no són per princeses, per joves vestals. Són més per les dones, les dones reals, malgrat pell o sexe, malgrat llur edat. Són roses presents, són roses locals, naveguen pel temps, no són d'ultramar. Presents com regals, que no cal pagar. Presents com puntals, sempre al teu costat.
La rosa d'enguany no és tallada d'un camp, ni neix d'una lluita, ni de la sang d'un drac. Té punxes que punxen, però no per fer mal, sinó perquè a voltes no saben tocar. Mig és vermella, mig roja de sang, la sang que nodreix els éssers humans.
Com que és de les bones, la rosa d'enguany, va per les dones que hi ha al meu voltant. Però més va per una que és molt especial, per moltes estones, per embellir al meu costat. Per ser rosa roja, amb tija tibant, potser un pèl boja, però florida tot l'any. Pels seus ulls que riuen, per l'escalf de ses mans.
En tanta bellesa, m'agrada esperar, que hi ha cosa meva, hi ha un poc de ma mà. Però si ho paro a pensar ho oblido de pressa; és ella el que compta, d'on ve tant li fa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada