Desgravacions

L'any passat em vaig apuntar a Metges Sense Fronteres i fa pocs dies he rebut el certificat per poder-me desgravar part de la donació a la declaració de la Renda. Arrel d'això m'ha vingut al cap una conversa recent sobre les desgravacions de les quotes de partits polítics i sindicats, en la que el meu interlocutor les relacionava amb les de les ONG. El cert és que li he de donar la raó: tant absurdes són unes com les altres!

Jo estic d'acord en que s'utilitzi la fiscalitat per frenar o promoure determinats tipus d'activitat, gravant més o menys cadascuna d'elles. Per exemple, trobo molt correcte que els impostos siguin molt més alts per un tot-terreny que per un cotxe de baixes emissions de CO2, sempre que no es justifiqui la necessitat del primer. En aquest cas, la reducció d'impostos del cotxe amb emissions més baixes correspon a una política concreta: afavorir la millora del medi ambient. No té sentit, per a mi, subvencionar tots els cotxes sense distinció, a menys que sigui necessari ampliar el parc de cotxes existent, per algun motiu que ara mateix no se m'acut. No té sentit fer-ho per potenciar una indústria automobilística que ja està sobredimensionada. De la mateixa manera, puc entendre desgravacions per la compra o lloguer d'un pis, relacionades amb els nivells d'ingressos, de dependència o altres criteris, però no de forma indiscriminada com van ser fins fa poc, que representaven una subvenció directa als constructors, perquè tenien l'efecte d'encarir els pisos.

En el cas de les desgravacions per aportacions a entitats sense ànim de lucre, els criteris per definir quines en tenen dret i quines no en tenen han de ser amples per força. Si no fos així entraríem en discriminacions difícils de justificar. Però això obre la porta a subvencionar qualsevol tipus d'activitat sense gaire criteri. Si hi ha entitats que mereixen ser subvencionades, segurament és perquè la seva funció l'hauria d'estar cobrint l'Estat. No tinc problema en que se les subvencioni en aquest cas, però han de passar a tenir un comportament públic en quant a transparència, fiscalització del seu funcionament i assegurament de que no tenen finalitat de lucre (limitant les nòmines, per exemple). Però això haurien de ser casos molt comptats. Fixeu-vos que quan algú decideix donar diner a alguna d'aquestes entitats, automàticament ens en fa donar a la resta, ja que els diners que desgrava no aniran a parar als serveis públics que ens calen a tots i caldrà augmentar els impostos.

El sistema de desgravacions permet que els particulars prenguem decisions a petita escala sobre a què volem dedicar els pressupostos. Aquestes decisions personals s'escapen al control democràtic perquè, com deia abans, les condicions d'aquestes desgravacions han de ser prou amples per a que no puguin ser titllades de discriminatòries. Però a més, qui més capacitat té per aportar a aquestes entitats és qui més diners té. Aquest sistema és un més dels que poden usar les rendes altes per rebaixar la seva pressió fiscal, escollint en quines entitats volen participar a costa dels impostos de tota la resta. I no parlem ja en el cas de les empreses, que usen en molts casos aquestes aportacions com a mitjà de propaganda que acabem finançant entre tots.

Anem doncs pels partits polítics. És cert que necessiten finançament. És cert que cal potenciar el seu funcionament. Però el sistema de desgravacions fa que les eleccions personals les sufraguem entre tots i no en igualtat de condicions. Per començar, si no ho he mirat malament, el sistema actual consisteix en que les aportacions redueixen la base imposable, o sigui la quantitat sobre la que es paga l'impost. Donat que els tipus són progressius, una mateixa deducció suposa un estalvi d'impostos més gran a les persones amb una base imposable més alta. Els que cobren més, per entendre'ns. D'altra banda, aquesta reducció té un límit de 600€ anuals. És més fàcil que algú amb una renda alta arribi a aquest límit que algú amb una renda baixa. I si ets de les persones que tenen una base imposable molt baixa, ja sigui per tenir pocs ingressos, o per desgravacions, com discapacitats, mínims familiars o altres, potser que no es desgravi per tot el ha aportat, ja que la base imposable no pot resultar negativa.

Això vol dir que els partits que tenen unes bases amb rendes altes estan sent finançats via desgravacions més que els que tenen bases amb rendes baixes. Precisament són els partits que ja poden tenir més recursos directament, pel fet que els seus afiliats són més rics. Però, a més, la resta de ciutadans també els aportem més, degut a que els ingressos que es perden per les desgravacions minven els recursos que disposem per la resta de serveis, i s'hauran de cobrir entre tots. Una opció personal per un partit determinat ens surt a tots més cara si la pren una persona més adinerada que si la pren un algú que no arriba a final de mes.

Per tot això les desgravacions genèriques, deslligades de criteris polítics s'haurien de suprimir. Per exemple, segurament seria molt més just finançar els partits directament a partir d'una fórmula que combini el nombre de vots obtinguts, el persones afiliades o altres paràmetres que fossin més objectius i no depenguessin del poder adquisitiu de les seves bases.