Diuen que aquesta crisi està acabant amb la classe mitjana. I aquesta desaparició la vivim de manera dolorosa en tant que aquesta classe ha representat, des que va aparèixer, que un gruix cada cop més gran de la nostra societat no s'hagi de preocupar per les necessitats bàsiques, tingui feines estables i amb uns drets laborals garantits, i accedeixi a uns nivells d'educació, sanitat i cobertura de la jubilació impensables a principis del segle XX. Tots aquests avenços s'estan eliminant ràpidament amb l'excusa de la crisi i cada cop són més els expulsats d'aquesta classe. I no hauria de ser així. Si el sistema actual no permet garantir que cada cop més gent disposi d'aquestes possibilitats, caldrà canviar el sistema, no pas protegir-lo a costa de les persones.
Però potser l'essència d'aquesta classe no són els avantatges que acabo de citar i que molts creiem que cal defendre. La classe mitjana va lligada al desenvolupament industrial, l'augment del consum i el ritme de creixement continuat. Ha servit durant tots aquests anys per a fer girar aquesta bola de neu que ara l'està aixafant. I aquesta cara de la classe mitjana potser ja no som tants els que la vulguem salvar.
I és que el seu propi nom ja ens indica que no té sentit per si sola, sinó com a referència a les altres dues classes que ja existien abans d'ella: l'alta i la baixa. De fet, necessita de les dues per seguir existint. La seva aparició va suposar un pont que podia permetre a la gent transitar per l'escala social: el famós "ascensor". Al cap i a la fi, no són gaires els que l'aconsegueixen agafar per arribar al que segueix sent la classe alta. Però la seva existència i la possibilitat d'arribar-hi juga el mateix paper que els premis de la loteria: il·lusiona i et mou a comprar-la. Perquè, encara que ja t'estigui bé quedar-te a la classe mitjana, aquesta no deixa de ser un mirall de l'alta que, en definitiva, és la que acaba marcant els valors que representa la classe mitjana.
Així doncs, necessita d'una classe alta com a referència. Però també li cal la baixa per poder mantenir el seu nivell de consum. Quan va aparèixer la classe mitjana, no va desaparèixer la baixa, ni molt menys. No és que quedés relegada als que la societat margina, sinó que incloïa tota la força de treball que impulsava la maquinària. Aquesta classe baixa va millorar les seves condicions, però no el suficient per deixar de ser classe baixa fins que la vam externalitzar. Amb la globalització, vam aconseguir que el gruix d'aquesta força de treball que no té accés a la classe mitjana es traslladés a altres països, i no la veiéssim. Tots sabem que hi és, amb més o menys detalls. Però queda lluny.
Aquesta manca de visualització de la classe baixa ens havia dut al miratge de que realment no existia, que tot començava a partir de la classe mitjana. Segurament no d'una manera racional, però sí com una percepció. Costa molt més solidaritzar-se amb algú al que no et trobes cada dia a la teva ciutat. I aquesta idea de societat sense classe baixa ens ha dut a viure per sobre de les nostres possibilitats. I hi seguim vivint. Però no ho dic en el mateix sentit que els membres de la classe alta, disposats a tallar el cable de l'ascensor social per protegir l'accés al seu àtic. Em refereixo a que molts dels bens i serveis als que hem tingut accés (i encara tenim en gran mesura) no serien al nostre abast si es produïssin en unes condicions laborals com les que tenim aquí. I això és vàlid encara ara, que hem perdut tant durant aquests anys de crisi. Realment nosaltres hem aportat i estem aportant tant a l'economia productiva mundial com per merèixer-nos els nivells de consum que seguim tenint? I més encara si fem una comparació amb els països on es produeixen aquests bens.
La classe mitjana juga un paper de frontissa que protegeix la classe alta de la baixa. Sí que és cert que permet millorar la situació d'uns quants, però empitjora la de molts altres. Tot el gruix de gent que pertany a a questa classe vol seguir mantenint un estatus. Les concessions a la classe baixa posaria en perill aquests privilegis, amb la qual cosa aquesta classe s'acaba alineant amb l'alta. A més, amb l'externalització de la classe baixa és més fàcil desvincular el nivell de vida de la nostra societat dels peons que el fan possible. També ajuda a desmobilitzar el fet que es vegi la possibilitat d'ascens, fomentant l'individualisme i la competència. No hi ha consciència de classe mitjana. Potser està començant a aparèixer ara que s'esvaeix la pròpia classe. En canvi, sí que té sentit una consciència de classe treballadora, que té problemes i inquietuds similars, de la mateixa manera que la dels dirigents, forma com una nova aristocràcia que defèn els seus privilegis i pretén marcar el camí i el ritme que han de seguir els demés.
Cal lluitar per a que les necessitats de tothom quedin cobertes, en els aspectes que enumerava al principi. Però potser no cal fer-ho des d'una classe mitjana que només ens fa còmplices de l'explotació que els poderosos fan dels més dèbils, vinculant l'opulència de la societat on vivim a la misèria de les que explotem. I si en la desaparició d'aquesta mena de classe mitjana ens ajuda aquesta crisi, alguna cosa de bo n'haurem tret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada