dissabte, 17 de gener de 2015

La portada

Jo és que a vegades sóc un pèl talòs, però no acabo de veure qui és que perdona, i a qui ho fa. Quan vaig veure la foto per primer cop, no vaig caure en que el personatge fos Mahoma, sinó que pensava que era un musulmà qualsevol. Potser si hagués estat familiaritzat amb la publicació (que no coneixia) l'hagués reconegut. És igual. Aquest punt em va quedar clar ben aviat, al sentir el primer dels comentaris. Tornem-la a mirar altre cop, ara sabent que és el profeta. No em sembla un acudit sinó més bé un missatge, una declaració.

La tristesa del rostre i el cartell a les mans deixen clar que es vol transmetre que al profeta li saben greu aquestes morts. Bé. Això és bo. "Tot perdonat". Ho diu ell? És el primer que se'm va acudir per tal com està composada la portada. Els perdona per les suposades ofenses? Si la portada no és un acudit, vol dir que el profeta estava ofès i els perdona després del que ha passat, més tenint en compte que el crim s'ha comès en el seu nom. Bé, seria una explicació. El missatge que em queda: Mahoma volia castigar les burles i considera que la represàlia ha estat desproporcionada. Es penedeix. Perdona. I hi ha un possible propòsit d'esmena, un "no ho tornaré a fer"? Potser. I Charlie? Accepta el perdó? Reconeix que té quelcom a fer-se perdonar? Reconeix que ha ofès Mahoma? Si és així, hi ha també un propòsit d'esmena?

Potser és en Charlie qui perdona. És clar! perdona les morts. Té més sentit. Només eren uns dibuixos, res a perdonar a Charlie. Quelcom a perdonar a Mahoma, doncs? No és ell qui ha disparat. Ho han fet en el seu nom, però no ha estat ell. Però d'altra banda, no sembla pas que es perdoni als assassins, als qui van agafar a Mahoma com a excusa per cometre aquesta atrocitat. Potser és que no ho sé veure, ja us he dit que sóc una mica talòs... Si és a Mahoma a qui perdonen, és que té responsabilitat en tot això. Quina? Si uns xenòfobs eixelebrats cometen una bretolada en nom de Catalunya, no vull pas que perdonin a Catalunya per aquella acció, perquè és el mateix que identificar-la com a responsable.

Quan a la portada dibuixen Mahoma, saben que ell no s'ho llegirà. No parlen de la persona que va viure fa un munt de segles. Aquesta figura representa un creença per moltes persones. Potser és per això que no volen que se li posi cara (ja sé que no, coi, permeteu-me la llicència!!). No és a Mahoma a qui perdonen, sinó als que s'hi senten representats. És equivalent a acusar-los de complicitat.

Torno a dir que no se llegir un intent d'humor en aquesta portada. De fet, crec que realment és un intent de reconciliació. I això és el que interpreto al llegir les notícies de com vam presentar-la. I me n'alegro. Però penso que, tant una lectura com l'altra, estan carregant als creients en l'Islam, o la criminalització de la sàtira o, més probablement, la incitació al crim comès. I aquest cop no és en clau de broma. I aquest cop és després d'una setmana molt tensa. I aquest cop és després d'una manifestació de suport de 3,7 milions de persones. I aquest cop són 5 milions d'exemplars. I aquest cop poden entendre's com uns portaveus amplificats dels qui els han donat suport. I el que a mi em ressona és la victòria dels assassins, que aconsegueixen fondre's amb l'Islam representat per Mahoma, enlloc d'aïllar-los i de despullar-los de l'ideal que proven de corrompre.

No ho sé. Tot plegat m'entristeix, que voleu que hi faci...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada