dilluns, 27 de gener de 2014

Un boicot contradictori

(Traducido al castellano aquí)

Aquest darrers dies he ensopegat un parell de cops amb la Coca-cola, que és una companyia amb la que no hi tinc tractes normalment. Tot i estar relacionades les dues ensopegades, no són ben bé el mateix, així que no les barrejaré. Començo per la segona.

La filial de la companyia a Espanya ha anunciat que reduirà la seva plantilla d'una manera molt important, alhora que en reubicarà a una altra part. El motiu no és que tingui pèrdues, sinó que vol tenir més guanys i ara l'empara la nova legislació. Arrel d'aquesta notícia, l'Esther Vivas va escriure un article al diari Público on detallava tot un seguit de denúncies que s'han fet a tot el planeta contra les actuacions de la Coca-cola. Llegint la llista de denúncies, realment se't remou l'estomac. Queda clar que l'objectiu de la companyia es fer diners, no pas el bon rotllo que transmet amb la seva publicitat. Així doncs, no és estranya la maniobra que vol fer a Espanya.

El que em va fer pensar van ser els comentaris que hi havia a l'enllaç de la notícia a Facebook. Molts d'ells proposaven com a solució un boicot als productes de Coca-cola per aconseguir que tirin enrere l'expedient de regulació d'ocupació. I no dic que no em sembli una bona mesura: el seu pla és seguir venent la mateixa quantitat dels seus productes, augmentant els guanys i deixant molta gent sense feina. Però ara ve el meu problema: I si el boicot té èxit? Caldrà deixar-lo i beure Coca-cola perquè aquests treballadors pugin conservar la seva feina? Està clar que si el boicot fos efectiu i no s'aturés, llavors es quedarien al carrer, aquest cop perquè l'empresa tancaria.

Així doncs, no vull que tota aquesta gent es quedi a l'atur, que perdin la seva font d'ingressos. I més encara en un moment com l'actual. D'altra banda, m'encantaria que la Coca-cola plegués, que deixés les pràctiques que descriu l'Esther Vivas al seu article i que deixés de produir un article tant relacionat amb molts trastorns alimentaris. Torno altre cop al problema de que a la gent li cal feina per poder guanyar-se la vida, però que moltes de les feines que es fan seria millor que desapareguessin. I per arreglar això no ens cal seguir creant llocs de treball, sinó reorganitzar-nos per repartir la feina real i aprendre a viure amb el que necessitem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada