La lectura de les respostes

A l'assemblea general del Procés constituent del passat 22 de desembre es va acordar que el posicionament davant la consulta es tractaria en les diferents assemblees territorials i sectorials. Jo no hi vaig ser i no sé ben bé com va anar el debat que va portar a aquesta conclusió, però m'agrada que sortís aquesta necessitat de parlar-ne, perquè reflecteix la meva situació personal. L'endemà de donar-se a conèixer les preguntes plantejades, vaig escriure la meva primera impressió en aquesta entrada. En els darrers paràgrafs expressava, d'una manera poc concreta, una sensació d'anar contra-corrent del discurs mediàtic més estès. La sensació de que m'agradaria votar NO i SÍ.

Quan deia que no vull que Catalunya esdevingui un estat ho feia d'una manera intuïtiva. Avui he cercat les definicions d'estat i les que s'adiuen al nostre cas són:

8 1 m. [LC] [PO] Forma d’organització política caracteritzada per l’existència d’un territori delimitat, una població definida i una autoritat que s’atribueix un poder indiscutible sobre els dos elements anteriors. L’estat monàrquic, republicà. Els estats europeus. El cap de l’Estat. Ministre de l’Estat. Els afers de l’Estat.

8 5 m. [PO] Aparell administratiu de l’Estat. Les jubilacions, les paga l’Estat.

Jo deia que, si calia, Catalunya podria dotar-se d'un estat, però no volia que n'esdevingués un. L'estat ha de ser un instrument al servei de les persones, però si Catalunya n'és un, seran elles les que estaran al seu servei. Tampoc vull que esdevingui un aparell administratiu. En tot cas caldrà muntar l'aparell que necessiti la gent. Potser em direu que sóc un llepafils, però tinc la sensació de que a alguns ja els aniria bé ser l'autoritat que s'atribueix el poder indiscutible sobre un territori delimitat i una població definida.

En la mateixa línia, vull que els que visquem a Catalunya siguem independents. No per aïllar-nos ni per aixecar noves fronteres com es diu sovint, sinó en el sentit que apliquem al que mira de valdre's per si mateix i prendre les seves pròpies decisions, fent-se'n responsable. En el sentit del "Ja hem delegat prou, ara som protagonistes".

De tota manera, en aquella entrada jo deia que la celebració de la consulta faria que es refredessin els caps i que es baixés a la realitat. Ara toca fer-ho prenent posició davant la consulta. I això és el que farem aquests propers dies a les diferents assemblees, i aquest és l'exercici que faig jo per preparar-m'ho. Donat que es tracta d'una consulta, miraré de que la meva acció tingui una lectura el més semblant possible al que jo vull. Segons aquest punt de vista recorro les que crec que es faran de les diferents opcions possibles:

• Abstenció. Suposa deslegitimar la consulta, donar la raó als que creuen que no s'ha de fer.
• Vot en blanc. Dóna legitimitat a la consulta, però no hi ha cap opció que s'ajusti prou com per decantar la balança. No dóna cap pista de quin és el motiu de la disconformitat.
• Vot nul. Si va acompanyat d'una explicació o segueix alguna consigna, pot donar la possibilitat d'expressar opinions que no estan contemplades en les opcions oficials. De tota manera, el més probable és que el missatge no tingui repercussió, a menys que hi hagi una bona campanya darrera.
• Opció No. Implica seguir com estem amb totes les seves conseqüències. Com que la meva lectura és que estem en un procés de recentralització, implica seguir no igual que ara, sinó perdent en autogovern.
• Opció Sí-No. Demana un canvi en el model de relació actual. Falta veure com s'omple de contingut, però el fet d'usar la paraula "estat" implica un grau de sobirania molt més elevat que l'actual.
• Opció Sí-Sí. Força el canvi de relació amb l'estat espanyol, traslladant-lo al pla internacional. Deixa de reconèixer l'autoritat absoluta de que parlava la definició anterior.

Les opcions que no reflecteixen en absolut el que jo vull són l'abstenció i el No. El vot en blanc és molt ambigu i ara mateix no m'imagino cap escenari en que el pogués veure com una opció. El vot nul queda com darrer cartutx si no hi ha cap més opció convincent, però no el veig com una opció principal.

Entre les dues darreres opcions, la del Sí-No podria incloure opcions com la de la República catalana dins una federació de repúbliques ibèriques, o altres amb un grau elevat de sobirania, però sense un trencament que s'endevina difícil. No veig incompatible un esquema d'aquest estil amb el model de societat que plantegen els punts del manifest. Però aquesta opció necessita d'algú a l'altra banda, unes forces polítiques estatals disposades a assumir aquest canvi de rols. És per això que no crec que sigui viable. Molt haurien de canviar les coses.

Queda la del Sí-Sí. La pilota a la nostra teulada i comencem a organitzar-nos com creguem millor. Com deia, donat el panorama de la majoria dels actuals partits estatals, veig que és l'únic camí viable, sinó volem seguir el procés actual de recentralització. Però aquesta opció també té una lectura, que és la que li donen els mitjans de comunicació tots els dies. No oblidem que a l'inici mediàtic massiu de tot aquest moviment independentista hi havia el famós pacte fiscal: espoli per uns i insolidaritat pels altres. Fins a quin punt un vot per la independència tindrà una lectura solidària? I parlo tant de fora de Catalunya com a dins mateix. A fora ho compararan amb un ric que no vol pagar imposts. A dins hi haurà gent que voti la independència per tenir més diners per Catalunya.

Deia al principi que no vaig anar a l'assemblea general. Era camí de Vigo, on hi tinc família. Els dies que he estat a Galícia he pogut parlar del que està passant a Catalunya. He sentit el que es copsa des de fora i també he tingut l'oportunitat d'explicar el meu propi punt de vista. La impressió que m'ha quedat és que el missatge que més arriba és un "ja us ho fareu". Els mitjans estatals, sobre tot els més reaccionaris, ho deixen anar directament. Però el discurs dels partits catalans que estan prenent més protagonisme, tant CiU com ERC no contribueixen gaire a esvair aquesta sensació.

Vam parlar del tema de la continuïtat a la Unió europea, com podria condicionar això el vot. Vist des de la perspectiva del manifest, la continuïtat a la UE actual és força difícil si plantegem no pagar el deute il·legítim, o eliminar la legislació d'estrangeria, per exemple. Tampoc sé com es prendria aquesta UE la nacionalització de la banca o dels recursos energètics. Un cop en aquest punt va anar sortint el nou model de societat que hi darrera del manifest, i com aquesta societat s'ha de bastir des de baix, des dels àmbits més propers a la gent. Per això, la independència pot ser una oportunitat per facilitar aquest canvi.

No és que la conversa anés malament. Al revés, crec que va servir per fer més entenedor que la independència no té perquè ser insolidària, si és un mitja i no una finalitat en sí mateixa. Però al final van venir les preguntes del milió: "I tots els que voleu la independència voleu això?" "Què et fa pensar que no serà un estat com l'espanyol, però en petit?" Francament, no vaig poder respondre que sí, que tothom que sortia al carrer per demanar la independència volia repensar el sistema sencer. És el que vull jo, i també molta altra gent, però no sé quanta més. Em consta que les raons merament econòmiques són les principals per bastanta gent, de la mateixa manera que sé que n'hi ha molts que esperen sortir de la crisi per seguir fent el mateix que abans que comencés.

Tot això és per explicar-vos que no acabo de veure clar com fer que un Sí-Sí es llegeixi també com un missatge de solidaritat, enlloc d'un "salvi's qui pugui" o un "aquí us quedeu". És quelcom semblant al que em va passar l'11 de setembre amb la cadena humana, que no hi hagués anat si no hagués tingut la possibilitat de fer-ho envoltant La Caixa, com vaig explicar al seu dia. I és que a les lectures del dia després tothom escombrarà cap a casa. En aquesta consulta no se'ns preguntarà per altra cosa que la relació amb l'Estat espanyol. Per això cal trobar maneres d'assegurar que aquesta no sigui la darrera pregunta que ens facin.