Divideix i venceràs

(Traducido al castellano aquí)

Sovint es poden llegir articles i comentaris en els que es critica el suport que es dóna al dret a l'autodeterminació per part de partits d'esquerres catalans. En bastants casos es parla de que s'està caient en un parany de la dreta, que aplica la famosa fórmula "divideix i venceràs". No sé si també s'ha fet la lectura del lema en sentit contrari. Jo no ho he vist encara, així que ho faré avui en aquesta entrada.

L'argumentació parteix de la base de que el potencial de l'esquerra està en la gent i que, si està dividida, la seva força s'esvaeix. Però per a que això sigui cert, cal que el famós 99% es posi d'acord, s'organitzi i emprengui accions coordinades, capaces de contrarestar i superar amb escreix els poders que tenen segrestades les institucions avui en dia. Ja només en l'àmbit de l'estat espanyol, això és força complicat. Si el que volem és enfrontar-nos al poder de les institucions europees, per exemple, això és encara més complex. Aquesta partida crec que la tenim perduda.

I a l'altra banda? Què passa si som nosaltres els que apliquem el "divideix i venceràs"? I si impedim que el poder es concentri en institucions cada cop més inabastables? Llavors l'organització serà molt més factible. La mobilització també serà més fàcil perquè els objectius seran més abastables. Potser el que cal no és entrar en el seu terreny de joc, sinó portar-los nosaltres al tauler que ens convé.

Aquests dies n'hem tingut un bon exemple: les mobilitzacions de Gamonal, el barri de Burgos. Han estat un èxit i han demostrat que es poden aturar projectes injustos. Però les mobilitzacions eren per una cosa concreta, un projecte local i en l'àmbit d'un veïnat en que era possible una organització de base. On és la solidaritat de l'esquerra de la que parlàvem en un principi? Doncs en que en aquesta lluita no han estat sols. Ells s'han organitzat, però han rebut el suport de manifestacions en altres punts de l'estat. Ells eren els que decidien, perquè a ells els afectava. De la resta rebien el suport i la solidaritat.

Els comentaris que citava al principi parteixen de la base que independència suposa enemistat. Però si la gent d'esquerres que aposta per la independència té clar que qui està espoliant no són els treballadors dels altres punts de l'estat, sinó les classes dirigents d'una banda i l'altra, aquesta enemistat es converteix en solidaritat. I no només dins l'estat, sinó a nivell internacional.