Partits polítics envers Esglèsia

Una de les crítiques que se li fan a la Teresa Forcades és que exigeixi més democràcia interna al partits polítics, mentre pertany i defensa l'Esglèsia catòlica, una organització tant fortament jerarquitzada. És clar que la Teresa defensa l'Esglèsia i no seria lògic que hi pertanyés i no ho fes. El que ja no és tant cert és que no la critiqui, que no vegi moltes coses a millorar i les expressi amb la mateixa llibertat amb que parla de la política, l'economia, la sanitat o les vacunes. Li he sentit expressar opinions allunyades del discurs oficial del vaticà i de la conferència episcopal, en temes com el matrimoni homosexual, l'avortament, etc. Opinions que, ben segur, no són tant allunyades de les de moltes comunitats de base. Li he sentit plantejar que cal revisar el paper de la dona en l'Esglèsia. També s'ha pronunciat a favor de que demani perdó per l'alineament amb el règim franquista i el suport que li donà durant la dictadura. Ha advocat per un estat laic, i podríem seguir ampliant la llista.

Probablement aquestes declaracions no es coneixen tant, ja sigui perquè són menys espectaculars que les que fan referència a qüestions polítiques o perquè no hi ha tant d'interès en que es difonguin, no sé quin és el motiu. Segurament el lligam que té la Teresa amb l'Esglèsia, a través de les seves vivències i la seva comunitat, no el té amb cap partit polític. És possible que això li faci tenir una màniga més ampla amb una que amb els altres. En tot cas, està clar que no cal estar-hi d'acord en tot el que diu. El fet de sentir-la ja et fa pensar, plantejar-te moltes coses, que al cap i a la fi és l'important: que cadascú es formi la seva pròpia opinió, sense esperar a "comprar-ne" una de ja feta.

De tota manera, encara que la Teresa Forcades fos més indulgent amb l'Esglèsia que amb els partits polítics, crec que no són estaments equiparables avui en dia. En la nostra societat actual, podem viure totalment aliens a l'Esglèsia, si deixem de banda el famós concordat de l'estat amb el vaticà. En canvi, els partits polítics són l'únic camí per accedir a les institucions i als centres de decisió. Això fa que haguem de ser molt més exigents amb ells i amb la seva democràcia interna, que amb la d'una institució a la que és voluntari adscriure's, i de la que podem restar totalment al marge.