(Traducido al castellano aquí)
Aquell primer estruç sembla que era molt fecund i es va multiplicar, convertint a Espanya en el segon país del món en quilòmetres totals de vies d'alta velocitat, després de la Xina. La metàfora avícola no acaba aquí i aquesta inversió va anar paral·lela a la profusió d'aeroports que van sortir com bolets per tot l'Estat, molts dels quals reben més visites d'aus que d'avions. Fins i tot algun s'ha convertit en una sofisticada granja de conills. Suposo que per alguna banda ens havia de sortir la vena agropecuària, fins i tot a l'hora d'abordar les altes tecnologies.
El cas és que era una època de vaques grosses (o ho semblava), i no es va filar prim en el destí dels diners. Arribaran a ser profitoses aquestes instal·lacions? Tindran rendibilitat econòmica o social? Probablement en el cas de les granges de conills no, perquè, a menys que es trobi un substitut als combustibles derivats del petroli per fer volar els avions, dubto que es pugui ampliar la oferta de vols actual que, previsiblement, s'aniran encarint. També es pot provar de trobar utilitats alternatives, però cal anar amb compte. Per exemple, una pista d'aterratge és un mal autocine, sobre tot pels que estan al final de la pista.
Els estruços potser sí que arribaran a rendibilitzar-se, si més no socialment. Hi ha poblacions que han crescut al voltant de les parades dels estruços, ja que ara queden prou aprop de les grans ciutats en temps. Ara bé, la tendència en moltes feines és disminuir el transport físic de les persones, substituint-lo pels mitjans de comunicació electrònics: videoconferències enlloc de desplaçaments, teletreball enlloc d'assitència presencial, etc. Segurament una millora en la xarxa de comunicacions electròniques i un reforç del ferrocarril convencional seria de més utilitat social, i permetria també la deslocalització de certes activitats, disminuint la concertació de determinats llocs de treball en les grans ciutats.
D'altra banda, el que de moment està molt verd és el teletransport de mercaderies (i no em refereixo als repartidors de pizza o pollatres a l'ast). És per això que haguéssin estat més rendibles les inversions en infrastructures pel transport ferroviari de mercaderies, però tampoc aquestes s'han potenciat. Suposo que a l'hora de presentar mèrits de cara a unes eleccions, llueix més un estruç estilitzat que un tren barroer, ple de contenidors.
El cas és que era una època de vaques grosses (o ho semblava), i no es va filar prim en el destí dels diners. Arribaran a ser profitoses aquestes instal·lacions? Tindran rendibilitat econòmica o social? Probablement en el cas de les granges de conills no, perquè, a menys que es trobi un substitut als combustibles derivats del petroli per fer volar els avions, dubto que es pugui ampliar la oferta de vols actual que, previsiblement, s'aniran encarint. També es pot provar de trobar utilitats alternatives, però cal anar amb compte. Per exemple, una pista d'aterratge és un mal autocine, sobre tot pels que estan al final de la pista.
Els estruços potser sí que arribaran a rendibilitzar-se, si més no socialment. Hi ha poblacions que han crescut al voltant de les parades dels estruços, ja que ara queden prou aprop de les grans ciutats en temps. Ara bé, la tendència en moltes feines és disminuir el transport físic de les persones, substituint-lo pels mitjans de comunicació electrònics: videoconferències enlloc de desplaçaments, teletreball enlloc d'assitència presencial, etc. Segurament una millora en la xarxa de comunicacions electròniques i un reforç del ferrocarril convencional seria de més utilitat social, i permetria també la deslocalització de certes activitats, disminuint la concertació de determinats llocs de treball en les grans ciutats.
D'altra banda, el que de moment està molt verd és el teletransport de mercaderies (i no em refereixo als repartidors de pizza o pollatres a l'ast). És per això que haguéssin estat més rendibles les inversions en infrastructures pel transport ferroviari de mercaderies, però tampoc aquestes s'han potenciat. Suposo que a l'hora de presentar mèrits de cara a unes eleccions, llueix més un estruç estilitzat que un tren barroer, ple de contenidors.
Però el qui va decidir el nom d'AVE sembla que no anava desencaminat: va fer desaparèixer la menció al mitjà (tren) i hi va incloure la procedència (espanyola). I és que la criança d'aquests animalots ha tingut un efecte secundari de molt pes: amb aquesta quantitat de quilòmetres de via construïts, les empreses que han muntat totes aquestes infraestructures estan al capdavant mundial del sector. Espanya és la campiona dels estruços i els està venent a tot arreu. En paraules de rabiosa actualitat, és un dels actius de la Marca España i així apareix a la curiosa web Marca España, on es diu que és el segon país en quilòmetres de via d'alta velocitat per habitant (en realitat és el primer, si no vaig errat). Realment és per presumir-ne?
Aquestes empreses estan optant a contractes per fer grans obres, que tindran un us molt més intensiu que qualsevol dels nostres estruços. Ja es va guanyar un important contracte de La Meca a Medina i ara s'està treballant en un altre pel Brasil. Això ben segur que reportarà uns grans beneficis a aquestes empreses. Suposo que també deu generar llocs de treball, encara que no sé del cert si sòn molts o pocs.
El que m'agradaria saber és el que els ronda pel cap als compradors d'estruços destinats a transportar un nombre molt elevat de persones, quan llegeixen un currículum que inclou línies gairebé buides, amb només alguns viatgers al dia, o alguns trajectes amb menys d'un viatger diari.
Aquestes empreses estan optant a contractes per fer grans obres, que tindran un us molt més intensiu que qualsevol dels nostres estruços. Ja es va guanyar un important contracte de La Meca a Medina i ara s'està treballant en un altre pel Brasil. Això ben segur que reportarà uns grans beneficis a aquestes empreses. Suposo que també deu generar llocs de treball, encara que no sé del cert si sòn molts o pocs.
El que m'agradaria saber és el que els ronda pel cap als compradors d'estruços destinats a transportar un nombre molt elevat de persones, quan llegeixen un currículum que inclou línies gairebé buides, amb només alguns viatgers al dia, o alguns trajectes amb menys d'un viatger diari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada