Fi de la cita

(Traducido al castellano aquí)

 

El dia 1 d'agost el president del govern va tenir a bé comparèixer al parlament a passar per la cara a tots els presents que té majoria absoluta. Es va vantar de que la resta de grups no tenien instruments per obligar-lo a anar-hi, arribant a la conclusió de que havia estat magnànim al fer-ho. Sembla que no s'adona que estava assenyalant una altra de les mancances que té el sistema parlamentari.

El discurs no el vaig sentir, però n'he llegit després la transcripció. Conclusió? Té majoria absoluta i seguirà fent tot el que cregui convenient per seguir-se guanyant la confiança dels mercats. En un moment determinat li diu al cap de l'oposició que són allà per administrar bens que no són de cap d'ells. Ho diu pocs dies després de saber-se que ja es donen per perduts 36.000 milions d'euros dels que es van deixar a la banca a través del FROB. Però, què és l'important? La estabilitat de la imatge d'Espanya a l'exterior. Encara que sigui falsa i que els dos grans partits sàpiguen que viuen d'un crèdit que ja no tenen, que els vots que van obtenir ja no anirien per ells. És per això que cap dels dos demana unes noves eleccions.

Però és possible una altra lectura del discurs, molt més humana. El rei ja es va disculpar fa un temps per haver sigut tant indiscret de trencar-se un maluc a Botswana. I ens va assegurar que no tornaria a passar. En Rajoy també va reconèixer la seva errada: va admetre ser massa bo i haver cregut a un fals innocent, que al final resultà ser un presumpte culpable. Es va declarar orgullós d'aquesta bondat, que li permet confiar en persones dubtoses i seguir-les-hi pagant un sou amb despatx a la seu del partit fins al dia després de que es publiquin informacions compromeses a la premsa. Però és que és gràcies a aquesta bondat que no va censurar a l'actual ministre d'Indústria, que va ser acusat i al final es va demostrar que el possible delicte havia prescrit. És per això que seguirà fent gal·la d'ella, i confiarà els bens de tots (que administra amb tanta exquisida cura) a persones innocents fins que es demostri el contrari (o prescrigui el delicte).

I ens va transmetre en el seu discurs un missatge subjacent, gairebé subliminal. Era un missatge de penediment i de propòsit d'esmena, com abans havia fet el rei. Un missatge repetit com un mantra, com els avemaries de penitència estipulats per un confessor. Ens estava dient a tots que ha decidit trencar totalment amb ell, deixar d'enviar-li missatges al mòbil i, fins i tot, esborrar-lo de la seva agenda. Ja no tornaran a anar a fer la cerveseta. Ja no tornaran a quedar. Anul·larà qualsevol reunió que tingués acordada amb ell. És la fi de la cita.