(Traducido al castellano aquí)
Fins abans d'ahir, en aquesta paret només hi havia el concentrador de Telefònica, però ara té al costat un de Jazztel. Tots dos poden donar servei als mateixos quatre pisos, dels quals de moment només un ha contractat el servei de fibra òptica.
Què hem guanyat? Ara els veïns ens hem lliurat del monopoli de Telefònica: podrem negociar molt més favorablement amb qualsevol de les dues companyies per obtenir uns preus avantatjosos. Són els beneficis del lliure mercat. Per anar bé, haurien d'aparèixer també els d'Orange i els d'Ono i tota la resta de companyies que hi pugui haver. D'aquesta manera la nostra llibertat d'elecció com a clients seria totalment democràtica.
Això sí: com que és molt poc probable que un mateix pis contracti dues companyies diferents de fibra òptica, amb la instal·lació actual sempre hi haurà quatre entrades buides, com a mínim. A mesura que altres operadors vagin deixant la seva petjada, anirem tenint més nyaps a la paret, totalment inútils. Però el nyap en sí és el de menys. Per a que estigui operatiu, ha d'arribar-hi un cable, que evidentment no serà compartit entre les diferents companyies. Algú es gastarà els calerons en fer tot aquest desplegament per tal de captar clients, però no cal preocupar-se: es tracta de companyies privades, no són diners públics que haguem de posar entre tots.
¿O potser sí? ¿Tothom pot muntar-se una companyia de telecomunicacions? ¿O són només empreses grans, amb el suport de grups financers importants, les que s'ho poden permetre? ¿Quant trigaran en treure una llei per qual se suprimeixin les antigues línies, i tots haguem d'anar a parar a la fibra òptica si volem tenir connexió a internet? ¿O potser tenir un telèfon, fins i tot? És un lliure mercat més mercat que lliure, crec jo.
I el punt principal està en si considerem les telecomunicacions com un bé necessari o, pel contrari, com un article prescindible. Haurem de pensar que és un bé públic si creiem que cal que la gent estigui connectada (i així ho demostraven el diferents governs al subvencionar compres d'ordinadors per a que més llars es connectessin).
I és que, a més del tema financer, la multiplicació d'instal·lacions és un despropòsit des del punt de vista d'aprofitament dels recursos. A més, aquesta multiplicitat segurament és produeix a ciutats, deixant de banda els llocs més recòndits, que no surten a compte a les companyies, per la baixa concentració de clients potencials. S'ha trencat la lògica que seguien les instal·lacions telefòniques fins ara, en les que la línia es mantenia de forma unificada, i és que aquest sistema només tenia sentit si aquesta companyia era neutra i, per tant, pública.
Ara estan començant a privatitzar l'aigua. Farem plans hidrològics multicompanyia? Estaria bé que s'anessin comprant porcions dels cabals dels rius i que es construïssin xarxes de distribució diferenciades. Dins un mateix edifici a cada pis hi arribarien tres o quatre escomeses, i podríem escollir cada mes canviar-nos a la companyia més barata, simplement reconnectant una mànega general.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada