(Traducido al castellano aquí)
La primera perla és la proposta d'una sèrie de mesures per evitar l'atur. En primer lloc, aconseguir un pacte per reduir els sous el 10% en dos anys a canvi d'un compromís de creació de llocs de treball per part dels empresaris. Aquest pacte aniria acompanyat per una reducció de la cotització de les empreses a la seguretat social i un augment de l'IVA un cop la població comenci a aixecar el cap. També demana aprofundir en la reforma laboral, abaratint l'acomiadament, eliminant la ultraactivitat dels convenis, etc. Sembla ser que han posat tots aquests paràmetres en un simulador i els resultats són un creixement del 5% del PIB i d'un 7% de l'ocupació en cinc anys. També aniria acompanyada d'una reducció important del deute.
Anem a pams. Quin és el motiu de que hi hagi atur? Hi ha feina a fer però és massa car contractar? Què no tenim ja el que necessitem, però mal repartit? Reduïm els sous un 10% i reduïm les jornades en la mateixa proporció. Així repartirem la feina, enlloc de donar més beneficis a les empreses, que amb la proposta disminueixen els costos laborals i els impostos. D'altra banda, si la reducció de cotitzacions es compensa amb un augment de l'IVA, els qui paguen més són els que es gasten tot el seu sou i no poden estalviar, perquè paguen IVA de tot. Gravem millor totes les transaccions financeres especulatives. Això no afectaria al poder adquisitiu dels que estan veient reduïts els seus ingressos. O augmentem un 10% l'impost sobre els beneficis de les societats, que es veuen incrementats per aquestes mesures. O gravem amb un 10% les grans fortunes. I una altra qüestió: per a què cal recaptar aquest diners? Per finançar uns serveis públics de qualitat? O per retornar un deute cada cop més gran, del que la població no se n'ha aprofitat i no ha estat responsable de contraure'l?
Perquè l'argument que donen per defensar la mesura és una simulació en els seus fulls de càlcul. Us sona? Fa poc es va fer pública una errada en un full de càlcul que invalidava l'estudi en el qual es basaven, en bona part, les polítiques de retallades salvatges que s'estan aplicant. ¿Encara ens creiem capaços de predir els efectes d'unes mesures amb la precisió amb la que ho està fent aquesta gent? Què passarà si s'han equivocat? Doncs a ells res. S'encongiran d'espatlles i diran que ha passat no sé quin patatim patatam que no es podia preveure i que els sap molt de greu, però que no ens preocupem, perquè això s'arregla fent no sé quines altres barbaritats. O ni tan sols això. El que volien ja ho hauran aconseguit: fer més rics a uns quants i desmuntar uns serveis públics que no els estan permetent generar negoci.
La segona perla ve en la referència a la intervenció de les autonomies que no acompleixin l'objectiu de deute durant tres mesos. Suposo que a un poder com l'FMI l'interessa que el govern estigui el més allunyat possible dels ciutadans. Així, el millor és que els ajuntaments no pintin res, les autonomies molt poc i els estats no gaire més. Hi ha un punt afegit, que és que són les autonomies les que maneguen bona part dels pressupostos d'ensenyament i sanitat públiques. I aquests són dos objectius a destruir. Una bona raó per intervenir les autonomies. Perquè el que plantegen no és que el govern central intervingui l'autonomia, que ja seria greu des del punt de vista d'un estat descentralitzat, sinó que volen que la intervenció la facin uns tècnics independents, totalment al marge del control democràtic. Serien aquests tècnics els qui decidirien en què gastar els diners de que es disposi, i ho farien amb criteris totalment aliens al que la població hagi expressat a les urnes. La pressió d'una possible pèrdua d'eleccions no els frenaria a l'hora de fer unes retallades encara més dràstiques de l'ensenyament i la sanitat públiques.
Com en el cas anterior, aquests tècnics tindrien patent de cors, dret a equivocar-se escudant-se en que ningú podia haver predit millor que ells. Aquest cop també el mal ja estaria fet, ja seria igual tenir la raó o no, si ja s'havien aconseguit els objectius que es perseguien. I aquesta inevitabilitat descarregaria als dirigents polítics actuals d'un desgast que cada cop els és més insuportable. Una bona jugada, no? Llàstima que no es pugui titllar de democràtica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada