Supersticions

(Traducido al castellano aquí)

Corren temps difícils per als supersticiosos. Jo no ho soc perquè un cop em van dir que portava mala sort, però pateixo per ells, a punt de començar l'any 2014-1 (evitarem estressar-los més de l'estrictament necessari). I és que plou sobre mullat, perquè la globalització, tan lloada i tan vilipendiada a l'hora, ens ha fet compartir les malastrugances d'altres civilitzacions llunyanes, tant en l'espai com en el temps. Així, ens hem passat l'any 2012 pendents del 21 de desembre, a l'espera d'un cataclisme anunciat pels maies. Sembla que al final anaven errats, encara que no sé si es pot afirmar de manera taxativa, veient com van les coses. I és que ara sembla que els maies al·ludien a un canvi de cicle i, en aquest sentit, potser no anaven tant errats.

Avui és el dia de l'home dels nassos, que en té tants com dies té l'any. Com cada 31 de desembre, fem balanç i examinem les perspectives per a l'any que ve. Tot apunta a que farà honor al número 13 que du. El govern de Rajoy ja augurà un any molt dur amb un primer semestre amb més recessió. Això pot significar, extrapolant les previsions que han anat fent fins ara, que la recessió serà durant tot l'any que ve, pel cap baix. En un moment com aquest, cadascú es fa una mica la composició de lloc que més li quadra perquè el futur, avui en dia, crec que no es pot predir. Com a molt, es pot endevinar.

Del que m'ha anat arribant, el que més m'ha convençut són les veus que apunten a que els maies tenien raó, que la cultura de l'abundància i el malbaratament en que hem estat submergits està esgotant el crèdit de que ha anat estirant, i que el que tenim a davant és un canvi de sistema, no pas una crisi més. De moment no és una tesi que s'expressi des de posicions oficials, suposo que és perquè deu ser difícil de vendre.

Darrerament he recordat les explicacions que li van donar a un company de feina en un curs d'aquests sobre habilitats personals, referents al què és bona sort i el que és mala sort. S'escenificava a través d'un indi dels que destil·len la saviesa a través de les seves poques paraules. S'anaven proposant diferents situacions i l'occidental anava dient "bona sort" o "mala sort", mentre que l'indi anava responent "depèn". Així, que et toqui la loteria és bona sort, però si et rapten el fill per prendre't la nova fortuna rebuda, és mala sort. O no poder fer un viatge per trencar-se una cama és mala sort, però si l'avió al que anaves a pujar s'estavella, ha estat bona sort.

El panorama que se'ns presenta crec que ens obligarà a prescindir de moltes comoditats que tenim avui en dia, però potser ens farà veure que en som més esclaus que altra cosa. Haurem d'estalviar recursos, però potser serem més conscients de l'afortunats que som de disposar-ne. No tindrem accés a les diversions costoses que tenim ara, però potser ens adonarem que no les necessitem realment. Segurament peco d'optimista, però crec que, en part, ens veure'm obligats a sortir de la roda de consum que molts teníem clar que se'ns està menjant, però que amb la que ens costa tant de trencar, donat com s'ha muntat la societat aquestes darreres dècades.

M'agrada pensar que el futur negre que ens auguren pel 2013, és el túnel que ens du a un món més autèntic, on ens preocupem més per les coses que realment són importants, i deixem de perdre la son per banalitats que se'ns mengen la vida i que ens impedeixen gaudir-la.

Es per tot això que em veig amb cor de desitjar-vos un molt bon 2013, amb la esperança veritable de que ho serà.