dissabte, 15 de desembre de 2012

Semàntica emocional

(Traducido al castellano aquí)

Aquesta setmana hem tingut una altra perla d'un d'aquests independentistes escampats per la península. Es tracta del que havia estat batlle de A Coruña pel partit socialista, Francisco Vázquez. Resulta que condemna que es castigui als nens per parlar en la seva llengua materna en el pati de l'escola i ho compara amb el nazisme. I, ben pensat, està molt bé que surtin declaracions com aquestes, ja que, mentre avui en dia veig com, de forma habitual, els nens s'expressen al pati de l'escola de manera indistinta en ambdós idiomes, recordo que no era així quan jo anava a l'escola, abans de que morís Franco. Així doncs, ja està bé que es comenci a equiparar el franquisme amb el nazisme també des dels sector que han estat tradicionalment reticents a fer-ho.

Però quan comentava aquest tema avui amb un company, ell m'ha recordat que tots els que fan aquestes declaracions no es consideren nacionalistes, sinó patriotes. I és cert. Tant en el cas de García Margallo com en el d'Aznar, han contraposat els perniciosos nacionalismes al seu bon patriotisme. L'argument és que es fan servir els sentiments de la gent per supeditar-los a una idea i manipular-los a través d'ella. Però per a mi, si nació té un component sentimental, pàtria és sentiment pur. De fet, García Margallo, deia que el nacionalisme posava la gent al servei d'una nació absoluta i que ell, en canvi, no és nacionalista però sí patriota, perquè estima Espanya. Picat per la curiositat, he mirat les definicions de la RAE:

patria.
  1. Tierra natal o adoptiva ordenada como nación a la que se siente ligado el ser humano por vínculos jurídicos, históricos y afectivos.
  2. Lugar, ciudad o país en que se ha nacido.
nación.
  1. Conjunto de los habitantes de un país regido por el mismo gobierno.
  2. Territorio de ese país.
  3. Conjunto de personas de un mismo origen y que generalmente hablan un mismo idioma y tienen una tradición común.

Com podeu veure, la primera accepció de pàtria és una nació amb l'additiu dels lligams jurídics, històrics i afectius. Així doncs, té un component emocional més accentuat que nació. De fet, no m'imagino una caserna de la Guardia civil amb el cartell Todo por la nación. El que s'invoca per enviar un soldat a donar la vida en una guerra no és que ha de ser un bon nacionalista, sinó un bon patriota.

De tota manera, si el que temen és que els sentiments governin per sobre de la raó, la solució que proposen amb tanta insistència, afegint dia a dia més partidaris a la independència, els deixarà satisfets. Perquè està clar que la paraula estat té molta menys càrrega afectiva encara. De fet ni existeix la paraula estatalista, o qualsevol altra que indiqui afecció o defensa d'un estat.

1 comentari:

  1. Es curiosa la etimología de las dos palabras.
    Patria viene de patrĭa (padre).
    Nación de natĭo (nacido).
    Se pueden extraer conclusiones al respecto.

    ResponElimina