Catalitzadors

(Traducido al castellano aquí)

Donada una reacció química, un catalitzador és una substància que no és un dels components de la reacció, però que hi intervé facilitant-la, fent que l'energia necessària per a que es produeixi sigui molt menor que si no hi fos present. Voleu un exemple de catalitzador? El PP! Tenim una reacció a mitges entre CiU i ERC, que no acaba de tenir tota la química necessària. En l'eix nacional sembla que combinen bastant bé, mentre que en el social tenen un encaix difícil. I llavors ve el PP amb el seu element miraculós, la Wertita, i fa una llei d'ensenyament que torpedina la política educativa que recolzen tant els resultats obtinguts fins ara, com la majoria de partits del Parlament de Catalunya. Resultat: augmenta la pressió en l'eix nacional i es possible que l'eix social quedi en un segon pla.

En aquesta entrada no vull parlar de la proposta de llei en concret, sinó del perquè s'ha fet i de perquè s'ha fet ara. De tota manera, i per si hi havia cap dubte, hi estic en contra.

Una primera explicació seria el principi de Hanlon: No atribueixis a la maldat el que pugui ser explicat per l'estupidesa. En aquest primer escenari, la prepotència de la majoria absoluta del PP podria haver interpretat els resultats de les eleccions com una debilitat del nacionalisme i haver-se decidit a aprofundir la política recentralitzadora que ja havien començat a dur a terme. Segons això, no considerarien de cap manera la possibilitat d'èxit de qualsevol maniobra independentista. En aquesta línia anirien alguns comentaris que vaig llegir ahir, en els que es deien que havien esperat a després de les eleccions per no fer perdre vots al PPC.

Jo m'inclino per una explicació més paranoica, basada en una anàlisi dels que resultaran beneficiats amb aquestes actituds del PP. Des de la manifestació de l'11 de setembre (de fet, abans també), l'actitud del PP ha estat un incentiu claríssim per a la causa independentista. Si ja s'havien esperat a que es fessin les eleccions, per què no esperar també a que es constituís el govern? Amb aquesta actuació estan empenyent a ERC a pactar amb CiU, perquè a bona part de les bases d'ERC li entrarà més pressa encara. I la pressa no és bona companya de negociació. Sent així, podria donar-se el cas de que CiU aconseguís un pacte de govern més proper a les seves postures. Això el retornaria en part al camí que havia postulat Mas durant la campanya: que sigui CiU qui porti la veu cantant en el procés de negociació de la independència. Una negociació que al final podria deixar dos estats dibuixats segons el gust de les polítiques econòmiques de CiU i PP.

Una altra possibilitat és que ERC es mantingui ferma en les seves condicions de canviar la política de retallades a sanitat i educació. Si l'acord amb ERC no fos possible, CiU podria rebaixar el seu missatge interdependentista a canvi de que el PP rebaixés el seu recentralitzador. CiU hauria aconseguit una altra victòria pel país, impedint les polítiques casposes del PP. El PP, per la seva banda, hauria aturat la deriva independentista i ambdós podrien seguir amb les seves retallades respectives i amb els seus indults als inculpats per corrupció o tortures. I als que no s'acabin d'empassar aquesta sopa, se'ls poden regalar unes precioses bales de goma.

En els dos darrers casos, tant si s'arriba a una independència negociada entre PP i CiU, amb el beneplàcit de mercats i Merkels, com si s'arriba a un acord entre PP i CiU que li renti la cara a l'actual política autonòmica del PP i pugui ser venut com un avanç, s'haurà aconseguit fer empassar més fàcilment el que  realment els importa, que és la destrucció de les estructures de serveis públics en favor d'empreses privades i entitats financeres.

Segons aquests plantejaments, la resposta a la pregunta és que la proposta de llei és una aixecada de llistó per a que un possible resultat sigui acceptat com bo. Una cosa semblant al que es va fer amb les pensions, que es va obtenir una porqueria de pacte, però comparat amb el que podia haver estat, era molt bo. I el moment? No és que no ho fessin abans de les eleccions per no espantar el vot, sinó que ho han fet després perquè és quan ho necessiten, perquè els cal una empenta per tornar al camí que s'havien marcat amb l'objectiu de la majoria absoluta. Sí, com veieu, la meva teoria és que  PP i CiU van molt ben coordinats.

P.D.: Pels xistmalistes convençuts, hi ha una explicació eTimològica de la condició catalitzadora del PP. La paraula catalisi ve de cata, que fa referència a un país al nordest de la península ibèrica i lisi, que ve del grec i vol dir descompondre, esmicolar. Així doncs, un catalitzador és el que descompón o esmicola Catalunya. Ja sé que arguments com aquest li prenen al bloc la poca credibilitat que pugui tenir, però no s'hi pot fer més: cadascú és com és...