Rien ne va plus

Amb l'ego d'analista polític ennuvolat pel meu diagnòstic de que en Mas abdicaria abans d'anar a unes noves eleccions, i des de la semivirginitat informativa que em dóna no tenir temps ni de mirar les portades dels diaris digitals, em permeto emetre la meva aposta pel que fa a la celebració de noves eleccions espanyoles. Pels que penseu que estar poc informat pot reduir la meva capacitat analítica i d'encert, us diré que un toc de desinformació permet abstraure's dels detalls, despullar el serial televisiu, i anar al que ja sabem tots des de fa temps, que en definitiva és el que val (ja us havia avisat que tinc l'ego insuportable, que no l'aguanto ni jo).
 

Les passades eleccions van deixar dos possibles candidats a la presidència del Govern: Mariano Rajoy i Pedro Sánchez. Totes dues opcions són ja prou complicades, o sigui que qualsevol altra la podem descartar d'entrada. Però per veure si hi haurà eleccions paga la pena fer-se dues preguntes: qui té més a perdre? i qui pot evitar-les? Jo penso que qui té més a perdre són el PSOE i C's. C's perquè ha quedat molt lluny del que s'esperava, a pesar de les expectatives mediàtiques i ibex35ianes. Després del mal resultat, la cúpula del PSOE (els seus sants barons i baronesses), ha tancat files sobre el seu líder, per tal de poder-lo colpejar millor. No sé si optaran per un relleu o per reforçar la direcció actual, però els cal molt més temps per recompondre's del que hi hauria si cal repetir eleccions. El PP segurament no saltaria d'alegria, però no crec que baixés gaire. Potser fins i tot recuperaria alguns eixelebrats que van provar C's i tornarien al partit original amb la papereta entre les cames. Personalment crec que Podemos també sortiria enfortit, sobre tot si s'aconsegueix arraconar la mania esquerranosa de barallar-nos entre companys i s'arriba a un acord amb IU, que no ho veig tant difícil després del que va passar al desembre.

Però hi ha un altre element primordial: la Unió Europea. Des de la Comissió ja estan fotent pressa perquè resulta que hi ha unes quantes reformes transcendentals que cal fer i no podem badar gaire, no fos cas que la famosa recuperació ens acabi fotent les banyes amb qualsevol país emergent amb menys escrúpols socials. I resulta que PP, PSOE i C's es caracteritzen per acceptar i acatar la UE tal com és, sense res més que alguna crítica de maquillatge, potser. Cadascú es deu al seu amo i, si cal escollir entre una població protestona i malhumorada o la responsabilitat de les polítiques econòmiques que ens retornaran al senderi del creixement, l'elecció està clara. A més, imagineu el calfred que deu recórrer l'espinada de la Comissió Europea de pensar en dependre d'un govern amb participació de Podemos i les confluències, sense ni tant sols disciplina de vot i, permetent-se el luxe, potser, de consultar a les bases. Torna el fantasma del referèndum grec. This don't touch!

O sigui que ara ja sabeu quin és el meu veredicte: no hi haurà eleccions, sinó que governarà el PP, probablement amb el suport de C's i el beneplàcit rondinaire del PSOE. Es possible que fins i tot C's s'incorpori al govern, però el PSOE només donarà suport en el punts importants, on estigui en joc l'estabilitat del govern nacional. Ai caram, això em sona... Sí, ho heu encertat! Ens copiaran el nou ball de la investidura, aquell que consisteix en anar donant cops de bastó al teu futur company de ball, per acabar fent passos al costat, com a la sardana.

I és que desembolicar troques no és cosa fàcil i vol temps. A continuació faig alguna pinzellada del camí que crec que prendran per dur-nos a un govern de responsabilitat nacional. Ara bé, així com del resultat n'estic bastant convençut, en com arribar-hi he de reconèixer que no tinc una imaginació tant fèrtil com per acostar-me ni als talons de la realitat superadora de ficcions.

El PP ha conreat simpaties a trot i a dret durant tota la legislatura, i ha aconseguit que hagi de pagar un preu polític molt elevat qui arribi a un pacte amb ell. Sobre tot en el cas del PSOE, que encara hi ha gent que el vota com a partit d'esquerres. El PP, en un primer moment va provar d'acostar-se al PSOE i a C's, però és un gripau que no passa ni amb l'amenaça del desafiament sobiranista, tot i que és un got d'aigua que queda en reserva per fer-lo anar en algun moment. Així doncs, veient que anaven mal dades, en Rajoy ha decidit jugar el comodí del plasma, i cedir el pas al PSOE per que es presenti a una sessió d'investidura que ve a ser com aquelles portes entreobertes dels dibuixos animats, al capdamunt de les quals tothom sap que hi ha un cubell ple d'aigua amb glaçons.

Per acabar-ho d'adobar, el possible paraigües que podia alleugerir la mullena resulta que estava foradat. Enlloc de posar-li cotons per a que estigui més còmode, en Pablo Iglesias s'avança i posa el llistó d'un possible pacte força alt. És lògic. Per una banda, unes altres eleccions no serien cap drama. Per altra banda, entrar en un pacte amb el PSOE a qualsevol preu li faria perdre suports. Per això l'han votat, per a que tibi la corda. I ho fa.

Així les coses, el PSOE té la clau de la investidura i resulta que pot ser també la de la seva pròpia tomba. Ho serà si pacta amb el PP de manera estable, després de basar la seva campanya en un #‎EchemosARajoy‬, de cantar-li les quaranta al debat, etc. Ho serà també pel Pedro Sánchez si pacta amb els "populistes" de Podemos, amb tots els barons al darrera examinant-lo amb lupa, enfocant-li al clatell a veure si el cremen com una falla (debat d'investidura el 19 de març? seria simbòlic!).

Així que haurà de tornar el testimoni a Rajoy per a que provi d'investir-se, però ja no podrà posar-se gaire gallet, perquè no haurà estat capaç d'aprofitar l'avantatge-bomba que li ha ofert Rajoy, que tindrà un "Y tu más" com una casa per respondre-li a qualsevol objecció que faci. Davant d'això la suma de PP i C's serà suficient per formar govern amb una abstenció tranquil·la i responsable de "su segura oposición". Una esquitxadeta per mirar d'evitar la mullena completa. De fet, un assaig de tot això ja ha estat la formació de la mesa del Congrés, no?

Faîtes vos jeux, ... rien ne va plus!