dijous, 2 de juliol de 2015

Els amics de la sobirania del poble

Avui, tot llegint un article a elcritic.cat, he recordat el que escrivia fa poc: Quina és la quimera? I és que des de les opcions d'esquerra independentista (i més encara des de les opcions més rupturistes) se segueix repetint el mantra de que cal assolir primer la independència per poder fer el que el poble català decideixi de forma sobirana. Sincerament, veig bastant impossible que una DUI tiri endavant, encara que el 27 de setembre guanyin els partits pro independència que plantegen les eleccions com un plebiscit, a menys que aquesta declaració rebi la benedicció de la Unió Europea. I aquesta necessitat de benedicció encara serà més gran perquè, en el cas de guanyar, la diferència serà probablement molt ajustada.

El plantejament de l'esquerra rupturista és aconseguir la independència i, alhora, endegar un procés constituent per assentar les bases d'una societat on l'economia estigui al servei de la gent. I per fer tot aquest procés li caldrà entendre's amb CDC. I segurament li caldrà entendre's també amb la Unió Europea, perquè no crec que CDC aposti per un trencament amb ella ni, com he dit abans, que sense el seu suport la DUI passés de ser una declaració d'intencions, un paper mullat. Potser ens caldria encunyar el terme de DUII: Declaració Unilateral d'Intenció d'Independència, que és l'únic que seria realment potestat nostra, sense necessitat de reconeixement aliè.

A l'article d'en Roger Palà que he esmentat al principi, es posava en dubte que el dret a decidir sigui un valor en alça a la Unió. I potser podríem arribar a la  conclusió de que el dret a decidir sobre la creació d'un nou estat seria acceptable, però el que està clar que no tindrem és suport pel dret a decidir sobre el model de societat, la legitimitat del deute i moltes altres de les qüestions que donarien realment sentit a l'oportunitat que pot suposar la independència.

És possible que la Unió Europea pugui afavorir una divisió territorial o no, depenent de les conseqüències que tingui, però el que ens deixa clar el tracte que està rebent Grècia, és que no serà pas aliada pel procés constituent que volem. No donarà suport a la sobirania per decidir-ho tot, o per capgirar Catalunya, el que preferiu. El procés constituent que ens cal només serà possible a partir d'unes aliances diferents, que ens connectin amb la resta de pobles que estan patint aquest capitalisme demencial. I dins de Catalunya, aquests aliats els trobarem, a hores d'ara, en els treballadors i treballadores catalans, vegin o no clara l'opció de la independència. No els trobarem pas en els artífex d'unes de les polítiques més neoliberals de tot l'Estat, que és el que representa CDC.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada