Fàstic

(Traducido al castellano aquí)

L'Albert Pla segurament s'expressaria d'una manera més rotunda. Jo em conformaré amb dir que em fa fàstic tenir la nacionalitat espanyola. És el mateix fàstic que em fa tenir la ciutadania de la Unió europea, i el que em farà si un dia tinc la d'un estat català que pren mesures per impedir la lliure circulació de les persones. El que va passar a l'octubre a Lampedusa va ser molt greu i hi va haver moltes morts. Va ser un accident provocat per les condicions lamentables en les que viatgen aquestes persones per culpa de la prohibició d'entrar. És pitjor el que ha passat a Ceuta aquesta setmana o les mutilacions que pateixen els que proven d'entrar, causades per les concertines instal·lades a la tanca. En aquests casos s'aplica violència sobre persones que volen sobreviure a una situació de fam, a la inviabilitat de la seva subsistència. A Lampedusa van caure els que provaven d'escalar les muralles del castell dels rics. A Ceuta se'ls ha llençat oli bullent des dels merlets.

Jo vull tenir una nacionalitat que impliqui la pertinença a una terra, a una nació, no pas que la terra i la nació ens pertanyin als que compartim aquesta nacionalitat. Especialment nosaltres, vivim en una terra de pas on sempre s'han barrejat cultures. El moment actual no és una excepció, més aviat la barreja s'ha accentuat. L'argument dels que defenen les lleis per restringir la immigració és que no hi ha recursos per mantenir a tots els que voldrien venir. Aquest argument seria tant sols insolidari si els nostres països rics foren capaços d'autoabastir-se. Però no és així: els nostres països rics ho són per l'espoli dels països d'on provenen aquestes persones que no deixem entrar. Es tracta, doncs, d'un robatori. A sobre, quan els concedim la gràcia de que es quedin a viure entre nosaltres, no els deixem participar en les decisions. Pot votar algú que viu des de fa 30 anys a l'altra punta del món. Pot votar el que evadeix els seus imposts a paradisos fiscals, però no qui s'està escarrassant cada dia, feinejant a la terra en la que tots convivim, però que no compartim amb ell o ella, perquè va néixer en un altra banda.

Un bon antídot contra el fàstic que pot provocar tenir una nacionalitat és el 8 punt del manifest del Procés constiutent:

8 - Drets de ciutadania per a tothom, no a la xenofòbia i derogació de la legislació d'estrangeria.