dilluns, 3 de juny de 2013

El PP de l'Uruguai

(Traducido al castellano aquí)

A l'Uruguai tenen un PP, però en el seu cas és un President Pobre: Pepe Mújica. No segueixo amb massa detall la política d'aquell país i suposo que deu tenir detractors, està clar. Però tots els cops que l'he sentit parlar, m'ha captivat. El darrer cop va ser en una entrevista que li van fer a TVE aquesta setmana, amb motiu de la seva visita a Espanya.

M'agraden molts aspectes de les seves intervencions: és entusiasta però humil. Exposa el que pensa però no com un dogma. Però sobre tot, sap localitzar el moll de l'os, valorar el que és realment important, posant a les persones en primer lloc. En aquest sentit, parla de la seva manera de viure no com un sacrifici que fa per uns ideals, sinó com la seva manera de cercar la felicitat. Els gira la truita als qui el presenten com un heroi, mostrant-los que és una opció egoista, en el sentit de que és la més saludable per ell mateix, la que el fa sentir millor. Per tant, està perseguint la seva pròpia felicitat vivint d'aquesta manera.

També vaig trobar molt interessant la seva explicació de perquè planteja la legalització de l'avortament. La presentadora li va preguntar com era que, sent contrari al fet d'avortar, estava prenent la decisió de legalitzar-lo. La seva resposta va ser posar per davant de tot les persones, en aquest cas les dones que decideixen avortar, partint de la base de que il·legalitzant-les no desapareixen, sinó que es marginen. Planteja que la legalització, el reconeixement de que el problema existeix, és el mitjà de tractar-lo, de donar el màxim suport possible a les que es troben en aquest tràngol i, fins i tot,  de mirar de canviar la seva decisió, si es pot fer alguna cosa per superar el problema que les ha portat a prendre-la.

Tot seguit, enumera també altres problemes, com la beguda, la prostitució, la marihuana, etc. En tots aquests casos, proposa posar damunt la taula el problema per poder-lo tractar, enlloc de negar-lo i combatre'l, pensant en com ajudar a la gent que s'ho està passant malament, enlloc de criminalitzar-los i fer-los caure en la marginalitat.

M'encantaria veure més sovint en els dirigents que tenim per aquí, aquesta capacitat de posar les persones per davant de les ideologies, d'adaptar les lleis a les realitats, enlloc de suposar que, pel sol fet de promulgar-les, el problema queda resolt i desapareix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada