Segurament ja us n'haureu assabentat. I si no és així, en aquest enllaç el podreu llegir. És un missatge en clau enviat a un banc andorrà. En clau d'humor, és clar. Però tenen raó els que afirmen que es tracta d'un muntatge. L'original no era tant prosaic. Traspuava poesia en cadascun dels gargots manuscrits. Llegiu-lo a continuació.
Reverend mossèn, reverend
mos entenem bé, els dos sabem,
que soc la mare superiora,
la mare que és super i ora.
Ora pro nobis, ora,
Prò no visitis Andorra,
si no és per dur-hi un milió,
per la nostra Congregació.
Ora, mare superiora,
ora pel paradís fiscal,
que el capellà de la parròquia
ja dirà on cal posar el missal.
Traieu-lo de la meva biblioteca,
dueu-lo a la del capellà
que té molt llibre i poca teca,
que no en té ni per menjar.
Prudent és qui missals aparta,
i bons padrins té a la vora.
Agraïda estic, soc la Marta,
mai hagués pogut fer-ho sola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada