dissabte, 8 de novembre de 2014

I, finalment... No-Sí

Doncs, finalment, torno a estar com al principi, quan em decantava pel No-Sí, just el dia després de fer-se públiques les preguntes. Aquests darrers dies han estat una espècie de muntanya russa, després de les sensacions de l'11 de setembre, tal com he anat reflectint en aquest bloc. Finalment, si no canvia res més d'avui a demà (cosa que a hores d'ara no descarto), optaré per un No-Sí, amb una papereta que deixi ben clar que no estic votant cap de les opcions proposades:


Crec que demà és important participar en la votació. Per a mi, no fer-ho representa donar la raó als que asseguren que aquest tema (però també molts d'altres) no poden ser consultats directament al poble. Per tant, demà no faré cas de les prohibicions i donaré el meu suport al procés, anant a votar.

Ara bé, en aquesta votació ens han escatimat la democràcia. Hem arribat al 9 de novembre sense poder debatre sobre el que signifiquen les diferents opcions i, a sobre, el nivell de garanties de la votació és poc més que el d'una gran enquesta. Fins i tot l'Artur Mas li va restar importància a la consulta al presentar-la com un pas previ a unes eleccions en clau plebiscitària. En aquest context, no sé fins a quin punt té sentit un vot útil, donat que s'està deslegitimant la consulta com a eina decisòria en el mateix moment de convocar-la.

Jo hagués votat Sí-Sí, de totes formes, tal com deia en la darrera entrada. Estic en franca sintonia amb tot el que m'ha arribat des de Esquerres pel Sí-Sí i àmbits similars. Però aquests darrers dies sovint he comentat, fent mitja broma, que seria la meva opció si la campanya "Ara és l'hora" no ho impedia. Al final ho ha impedit. He canviat d'opinió a partir del vídeo de El 9N votaré per tu, en el que vaig caure de quatre grapes fins que vaig veure la resposta 9N no votaré per tu, i també del següent fulletó que li van donar pel carrer al meu fill:


He de reconéixer que el vídeo és efectiu. Com a mínim ho va ser en mi, apel·lant a uns referents que els tinc com a propis. Apunta directament als sentiments, que és el camí més perillós per a prendre decisions d'un caire com el d'aquesta. I no dic que ens en puguem abstraure totalment, però no poden ser la nostra única guia. I el pamflet torna sobre el famós dèficit fiscal, provocant-me la mateixa urticària que la Gigaenquesta. És un argument absolutament relliscós, que cal emprar amb molts els matisos per no caure en la demagògia. Però tal com s'usa aquí, seguit de tota una sèrie de millores econòmiques, fa recaure tots els nostres mals en l'exterior. Cap autocrítica. No tenim res a millorar, tot s'arreglarà sol amb la independència.

Donat que el que considero útil és el propi fet de votar i no el sentit concret del meu vot, no em sento còmode participant d'una iniciativa que ningú acaba de criticar obertament en nom de la unitat, però que traspua sentiment i manca d'autocrítica. Descartada completament l'opció del No-No (o únicament No) la única opció computable que queda és Sí-No. Però realment amb el que em sento incòmode és amb l'Estat, tant amb l'espanyol actual, com amb l'incipient que s'està muntant des de les institucions catalanes. No vull que Catalunya esdevingui un Estat, com a molt que es doti d'ell com a una eina, però sempre condicionat a la gent que viu aquí. I sí que vull la independència, en tant que implica responsabilitat sobre els propis actes i capacitat de decisió. És possible que s'hagués pogut omplir d'un significat semblant l'opció del Sí-No, però no ha existit el debat capaç de fer-ho.

Així doncs, tiraré per un vot nul amb el que vull expressar millor la meva posició. Al votar que No vull que Catalunya esdevingui un estat, estic dient que no em val traslladar el model que tenim ara a nivell espanyol, a un àmbit més petit, conservant-ne el funcionament i la filosofia que hi ha a darrera. Això és el que es desprèn del fulletó d'Ara és l'hora. Al votar que Sí que vull que Catalunya sigui independent, estic dient que no vull que esperem a que ens donin permís per emprendre el nostre camí, en el que espero que ens acompanyin la resta de pobles d'Espanya des de la seva pròpia independència: la seva responsabilitat i la seva llibertat de compartir-lo amb nosaltres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada