Reescrivint el gènere

¿Heu provat de redactar documents que fan referència a col·lectius mixtos, mirant de que siguin igualitaris en el gènere? Personalment, quan ho faig tinc sovint la sensació d'estar dins l'acudit aquell on l'alcalde d'un poble li diu al secretari de l'Ajuntament:

- ¡Convoca una reunión para el viernes!.

- Señor alcade, - respon el secretari - viernes ¿va con be o con uve?

- Pues para el miércoles - decideix l'alcalde.

I és que alguns cops els textos es converteixen en galimaties indesxifrables, i tens temptacions d'eliminar-ne parts que volies incloure perquè no acabes de saber com expressar-les. Per resoldre el conflicte jo conec diverses opcions: repetir les terminacions incloent les femenines, usar l'arrova com a símbol ambivalent, referir-se als col·lectius mixtos en femení, alternar els dos gèneres en diferents frases, posar sempre una referència al col·lectiu masculí i al femení, o cercar fórmules neutres que permetin obviar el problema. Per a que us en feu una idea, si volem fer un comunicat a lis companyis d'empresa podem parlar de:

1. Els/les treballadors/ores de l'empresa
2. Els/les treballador@s (català oriental)
3. L@s treballador@s (català occidental)
4. L@s trabajador@s (castellà)
5. Les treballadores de l'empresa.
6. Els treballadors de l'empresa (en una frase) i les treballadores de l'empresa (en la frase següent).
7. Els treballadors i les treballadores de l'empresa.
8. Les treballadores i els treballadors de l'empresa.
9. Les persones que treballen a l'empresa.

Aplicar aquestes fórmules on sigui necessari dins un text pot fer-lo infumable. I això és quan escrivim, perquè si volem ser respectuosos al parlar, la cosa és complica,sobre tot en el cas de l'ús de l'arrova ;-).

No m'interpreteu mlament. És important que el llenguatge no ens indueixi a la discriminació. El que vull dir és que cap de les alternatives que conec m'agraden. Per mi la solució hauria de complir les següents condicions:

• Que servís tant pel llenguatge escrit com per l'oral. Això descarta els casos 1 al 4.
• Que no distorsionés el significat de la frase. Segons l'ús que s'ha fet habitualment del llenguatge, quan diem "les treballadores" li donem a li interlocutori la informació addicional de que en el col·lectiu només hi ha dones. Qui rep el missatge ha de deduir pel context que no estem usant el llenguatge com ho veníem fent. Més li podem embolicar encara si anem alternant el masculí i el femení. Aquest sistema és igualitari, però trasllada als dos gèneres l'ambigüitat que només tenia el masculí, de forma que estem perdent part de la capacitat de transmetre informació que teníem usant el gènere. Estem fent equivalents ambdues formes, eliminant l'especificació que suposava l'ús del femení, i que ja no teníem en el masculí. Això descarta els casos 5 i 6.
• Que no compliqués les construccions. Quan fem menció als dos col·lectius, les frases es poden allargar fins fer-les incomprensibles. L'ús de redaccions alternatives és una bona solució, però no sempre s'aconsegueix sense embolicar la troca. Això descarta els casos 7 a 9.

Així les coses, i donat que hem detectat una mancança en la llengua, jo optaria per l'opció valenta, consistent en crear el gènere neutre i reservar el masculí i el femení només per als col·lectius d'homes i dones, respectivament. Que és un embolic? Segurament. També ho és usar els ordinadors o aprendre que es pot pagar introduint una targeta de plàstic en un succedani dels antics "traga-discos". Però ens passem la vida complicant-nos-la, així que ja no ens ve d'aquí. I aquest sistema té l'avantatge de que no ens confondrà, perquè no li estarem canviant el significat a quelcom que ara ja existeix, sinó que disposarem d'una nova eina per representar millor la realitat.

Ah, que com seria el gènere neutre? Lis que sigueu primmiradis ja haureu endevinat la meva proposta a mesura que us heu anat quedant sorpresis per algunes faltes d'ortografia força estrambòtiques. Per lis que encara no la teniu clara, us diré que la lletra candidata al gènere neutre per a mi és la i, que queda enmig de la e i la o. A més, l'a s'associa al femení i la u fonèticament suggereix el masculí, mentre que la i no es decanta. Si cap lectori té una proposta millor estaré encantat de escoltar-la.

En aquests temps de revisions, de posar-ho tot potes enlaire, no veig perquè la llengua ha de ser intocable. Estimar-la és també canviar-la per a que ens sigui útil a totis, per a que ens faci més justis, més felicis i més solidàriis.