A la meva feina fa poc que s'han celebrat eleccions al comitè d'empresa. Abans hi havia només una candidatura, a la que s'incorporava la gent interessada a participar. Llavors, el fet d'anar a votar era clarament un gest de suport a les persones que es presentaven. Des de fa uns anys, però, es presenten vàries llistes. Aquest cop, se'n presentaven quatre: tres lligades a sindicats i una altra independent. Dels que conec que es presenten (que són bastants) no tinc la sensació de que vulguin estar al comitè per les proteccions que ofereix. Em donen més bé la sensació de persones disposades a prestar un servei als companys.
Anem al procés de les eleccions. Els punts concrets de les diferents propostes han estat bàsicament els mateixos, perquè són els problemes que tenim. La manera d'afrontar-los pot canviar d'uns als altres però, a l'hora de la veritat, la força dependrà de la implicació de la plantilla, principalment. Durant la campanya les diferents llistes han demanat el vot. Unes ho han fet més en positiu, explicant el que pensen fer si surten escollides. Altres han posat més èmfasi en els aspectes negatius de la resta de candidatures. Un cop acabades les eleccions, que han tingut una participació molt baixa (poc menys d'un terç de la plantilla), les diferents valoracions han coincidit en agrair la participació als que ho han fet i especialment als que els han votat. En algun cas en que els resultats no han estat molt bons, es fa una autocrítica, i es demanen suggeriments per tal de millorar.
La impressió que m'ha deixat tot el procés és que les candidatures han estat orientades a obtenir vots. Han "ofert" la seva proposta als "companys-clients" per a que la "votin-comprin". Per una banda, els missatges han anat a convèncer de la pròpia opció. Però també han mirat d'adaptar-se al que es pensa que pot ser el que demana la gent, amb l'objectiu d'aconseguir més vots. Els companys de feina que s'han interessat pel procés electoral, s'han pensat a qui "donarien" el seu vot, a qui atorgarien aquest "benefici". En definitiva, hem traslladat l'esquema dels diferents governs, i els partits que hi opten, al comitè i sindicats/candidatures.
Aquest plantejament correspon a un esquema de càrrecs, on les persones escollides apliquen el seu criteri i van revalidant la confiança cada cert temps per poder-ho seguir fent. Si no han sabut interpretar el sentir de la gent, perdran el càrrec i no podran seguir fent aquella tasca. Perquè el seu objectiu és seguir-la fent, seguir prestant aquest servei. I no parlo de que sigui en benefici propi, per treure'n suc, sinó pel convenciment de que cal prestar-lo.
Jo crec que hi ha una altra manera de veure-ho. Si existeix el comitè és per cobrir unes necessitats. Les persones que s'ofereixen a participar-hi, estan disposades a prestar un servei. El favor el fan ells al presentar-se, no la resta de companys al votar-los. Si no tenen prou suport és perquè els receptors del servei no ho creuen necessari. Cap problema. Menys feina. Si el comitè té un suport del 33% de la plantilla només, si la resta de gent pensa que no cal per res, doncs deixem de perdre el temps i dediquem-lo a quelcom més productiu. Quan realment se senti la necessitat, llavors sí que tindrà sentit muntar-lo.
Aquest seria un esquema d'encàrrecs, on les persones escollides es presten a dedicar el seu temps per fer les tasques que els demés els encomanen, per cobrir les necessitats existents. Els representants, en aquest cas, no han d'anar interpretant el que vol la gent per veure si revaliden, sinó que han d'anar actuant per cobrir el que se'ls demana. Res més. No cal que els membres del comitè vagin investigant quines accions poden emprendre per donar millor servei a la gent, i que així els tornin a votar. Menys encara competir entre les diferents candidatures pels vots dels companys.
Està clar que a tots agraïm el reconeixement dels demés, que ens agrada obtenir vots quan fem una proposta a la resta de companys. Està clar que tenim el dret, i segurament el deure, d'exposar als nostres companys els nostres punts de vista i escoltar els seus, de manera que tots ens adonem de mancances de les que potser no érem conscients. Però no podem suposar que la plantilla no sap el que vol i que som nosaltres els qui la salvarem d'ella mateixa. Si els companys consideren que el que oferim no els interessa, doncs ho deixem córrer i ja en parlarem quan realment en vegin la necessitat.
Traspasso aquí comentaris fets al Facebook, perquè crec que són un bon complement de l'entrada:
ResponEliminaAlbert Baranguer Codina Comparteixo que el plantejament dels diferents grups que s'han presentat té una barreja del que dius en diferents proporcions (entre càrrecs i encàrrecs). A més, crec que hi ha un tercer component. El que incardina l'acció de les seccions sindicals o del comitè dins d'una estratègia general marcada per alguna ideologia. Això és el que fa que, per exemple, des de les seccions sindicals o del comitè es doni suport, o no, a campanyes com la de l'objecció fiscal, el dret a l'avortament, o contra la violència de gènere, racista, homòfoba o feixista, o el suport a diades reivindicatives de fora de l'àmbit laboral. Aquest factor extern fa que la tasca dels comitès / seccions tingui més abast que l'estricte de portes endins del centre de treball i, al meu entendre, és present en tots els grups també en major o menor grau. El que potser, en alguns casos es gairebé inconscient, i en d'altres el grau d'implicació ideològica és manifest i, determina gairebé completament l'acció de la secció. De fet, el plantejament càrrec o encàrrec és un plantejament ideològic.
Eduard Pelegrí Tens raó en que no he tingut en compte la dimensió més social d'algunes de les organitzacions. Crec que seria bo no barrejar aquests plantejaments amb la tasca del comitè, perquè potser acaba confonent a la gent. És totalment lícit que algú emmarqui la seva tasca dins el comitè en una estratègia global de canvi de la societat. Si m'apures, això ho pots fer fins i tot des de la junta d'una comunitat de veïns, escollint uns proveïdors o uns altres, o potenciant un determinat sistema d'organització. Cadascú du la seva motxilla i seria esquizofrènic desfer-se'n. Però crec que el comitè ha de servir pel que s'ha constituït. Si no la gent desconfiarà d'ell i l'entendrà com un mitja dels sindicats per aconseguir objectius que no són els seus. I això, a la llarga, ho acaba pagant el propi comitè.
Albert Baranguer Codina Ara ens ficarem en un patatal... xD. D'altre banda, els delegats dels treballadors reben hores sindicals, i els sindicats subvencions per nombre de delegats... Qui pot assegurar que els sindicats no actuen defensant els seus propis interessos? de fet, i ho saps prou bé, l'estructura del nou comitè respon justament a la fugida de les urpes d'un sindicat majoritari. Cosa que no vol dir que els companys que han votat ho hagin fet en aquesta clau. Alguns sí, però el vot ideològic, té un pes relatiu enfront del vot personal quan la participació és baixa. Edu, sospito que contestaràs a això, però nosaltres sortim ara i la Montse m'està dient que si tinc per molt...xD prometo seguir el debat aquesta tarda!
Al final se m'ha fet de nit, Albert. Certment volia respondre. Els delegats dels treballadors reben "hores sindicals". És només un nom. Les reben igualment, encara que no estiguin afiliats a cap sindicat. Els sindicats reben subvencions en funció del nombre de representants. És cert. És una pràctica que caldria abolir, perquè afavoreix la filosofia de "càrrecs". A més qualsevol mena de subvenció fa minvar la independència d'un sindicat. Ens queixem del concordat de l'Estat amb la Santa Seu i després trobem normal que l'Estat financïi sindicat i partits polítics...
EliminaSeguim enmig del patatal, però ja s'albiren les albergínies (el que en castellà seria el "berenjenal") ;¬)
Per això mateix la CNT (actualment compten amb secció sindical a Madrid) no participa als comitès d'empresa. Se surten del sistema.
EliminaLa CNT funciona a partir de les seccions sindicals del centre de treball, és dir, l'assemblea d'afiliats al sindicat en aquell centre. El sistema "garanteix" la democràcia directa al ser assembleari, la implicació dels participants, ja que tots són afiliats; la independència, ja que no reben cap subvenció ni protecció especial; i per ser CNT, que l'objectiu últim és la revolució social...
Aquesta és la part maca. La lletja és que al nostre sector amb prou feines tindràs mitja dotzena d'afiliats a un centre de treball de més de mil treballadors. El plantejament cenetista és molt efectiu quan la meitat de la plantilla està afiliada al sindicat, com passava a la República però avui la situació no es la mateixa.
Tanmateix el model de la CNT és allà i és molt interessant. Aquesta gent ja "pensaven globalment i actuaven localment" fa 100 anys.
Doncs per mi el sistema hauria de ser al revés. Hi hauria d'haver una assemblea en la que participessin tots els treballadors, independentment de la seva visió del món. Al comitè li trobo sentit de cara a executar els encàrrecs que els faci aquesta assemblea, per poder ser operatius (no és viable una negociació amb l'empresa amb 1.000 treballadors asseguts a una taula). En aquest context, la CNT o qualsevol altre sindicat hauria de ser un espai de trobada dels que tenen una mateixa visió de com volem la societat, però no hauria d'actuar com a "secció sindical" sinó que els seus membres haurien de participar en les estructures comunes de tots els treballadors.
EliminaSeguint amb els exemples terroristes, els membres de l'Esglèsia tenen en alguns aspectes una visió determinada i uns valors comuns. Tenen tot el dret i tot el deure d'intervenir en la societat i provar de canviar-la segons les seves creences, però crec que és millor que ho facin integrant-se en les estructures que la societat estableix per a cada tema, enlloc d'intentar incloure aquestes estructures dins l'Esglèsia.
Apa, segur que seguim... ;¬)