I si no hi haguessin diners?

(Traducido al castellano aquí)

En aquest cas, quan dic diners em refereixo als que són en metàl·lic. Imaginem què passaria si tots tinguéssim un saldo d'efectiu, apart del que poguéssim haver dipositat en els bancs, però no en bitllets o monedes, sinó apuntat en un registre centralitzat. Imaginem també que hi haguessin dispositius que permetessin fer traspassos d'efectiu d'una persona a una altra, encara que ens trobéssim en un lloc remot. Imaginem, finalment, que aquesta informació fos accessible a tothom.

Una bajanada, oi? Però fixeu-vos: avui en dia la propietat de tots els terrenys, habitatges i demés està inscrita en un registre que és accessible per tothom (encara que cal pagar). Amb una mica més de dificultat, es pot seguir la pista de la propietat dels vehicles a motor, ja siguin avions, vaixells, camions, cotxes, motos, etc. Podem dir que tots els bens d'una certa entitat estan censats. En canvi, el bé més preuat de la nostra societat, el tenim totalment descontrolat, permetent que es facin totes les transaccions que es vulguin emprant monedes i bitllets, totalment anònimes, i escapant al control dels estats i de la resta de ciutadans.

A partir d'aquí assagem què passaria si estiguessin també censats els diners que té cadascú. Si aquesta informació només fos accessible a les autoritats, entraríem segurament en uns estats policials que fiscalitzarien totalment el què fem, quedant impunes davant de la resta de ciutadans. Però si tothom pogués consultar els diners de que disposa qualsevol persona, i pogués saber d'on han vingut i a on van a parar, probablement seriem tots més curosos amb l'ús que en fèiem. Especialment la gent que en tingués més, és clar, perquè serien l'objectiu de la majoria de les investigacions.

Una possible objecció és que si tothom pogués saber els diners que tenen la resta, llavors els qui en tinguessin molts serien un blanc perfecte per un segrest. Però ara ja es veu més o menys qui en té. I els segrests, per a què servirien, si després es podia seguir la pista dels diners pagats? També podem dir que perdríem intimitat. Està clar que sí, però llavors potser tendiríem a fer les coses que ens veiéssim amb cor de justificar, potser reflexionaríem més el que fem.

Seria important que tots els diners tinguessin nom i cognoms. Si són d'una empresa, aquella empresa té un o varis propietaris, ja siguin nominals o mitjançant accions. Així, el capital de l'empresa s'hauria de considerar d'uns o altres, de forma proporcional a la participació de cadascú. D'aquesta manera, no quedarien diners descontrolats,  "en terra de ningú"; tots tindrien un responsable.

Això ens portaria a tenir un total de diners existents, que anirien canviant de mans com a contrapartida dels bens o serveis que s'anés intercanviant la gent. Posem per cas que interessés que hi hagués més diners en circulació, per un increment dels bens disponibles, per exemple. Els diners recent creats els hauriem d'apuntar a algú, perquè no n'hi hauria d'anònims o pertanyents a l'estat. Així, es podria acordar una pujada lineal del saldo de tothom (els arrodoniments positius per a mi, si us plau). O potser un increment variable en funció de les necessitats de determinats sectors. També es podria decidir multiplicar tots els diners existents per 10, per evitar fraccions massa petites. En tot cas, el criteri aplicat podria ser discutible o controvertit, però tothom el tindria clar. Avui en dia, es generen diners "fantasma" que fan ballar a tothom al seu so i costa tenir clar com s'estan creant.

Com he dit al començament, potser és una bajanada. Tècnicament està clar que és un repte important. Més encara tenint en compte que només tindria sentit a nivell global o en economies tancades, de forma que s'aconseguís que no hi hagués transaccions en "negre". Hi hauria el perill de que altres bens no censats es convertissin en moneda "de facto". Però el que no es pot consentir és que el motor que ens fa ballar a tots estigui en mans d'uns "mercats" que escapen al control de tothom, que controlen tothom.