dijous, 3 de novembre de 2016

Pensions prívliques

Dels principals serveis que gestiona l'estat, n'hi ha un que és força peculiar. I tots ho tenim assumit així. Quan circulem per una carretera de gestió pública, els que han pagat més impostos no tenen dret a anar més estona pel carril de l'esquerra. Els bitllets valen el mateix en agafar un tren, independentment de la declaració de la renda. Els qui han pagat més no tenen ni tan sols preferència per escollir finestreta. Els fills dels grans contribuents no tenen millors cadires a l'escola pública, ni suites quan ingressen en un hospital públic. En tot cas, si hi ha alguna preferència la té qui disposa de menys recursos, qui no té alternativa. I tot plegat ho tenim ben assumit, poca gent ho discuteix.

És més. Gairebé tothom té clar que els seus impostos serviran per construir carreteres, ampliar la xarxa ferroviària, equipar hospitals o posar en marxa escoles. I tot això amb independència de si usem cotxe, agafem el tren, tenim fills en edat escolar o hem de menester assistència sanitària.

Amb les pensions això no ens passa. Ja feia temps que li donava voltes però ho vaig tornar a veure en llegir l'article de El País que mencionava a l'entrada d'ahir. En el vuitè paràgraf enumera les injustícies comeses amb els creadors, la segona de les quals és:

En segundo lugar, esa misma administración no devuelve las cotizaciones abonadas durante tantos años, que pasan a las arcas del Estado sin ofrecer compensación.

I és clar que no et tornen res, de la mateixa manera que si mors abans de jubilar-te o just un mes després. De la mateixa manera que no se't deixa de pagar pel fet que el que has cobrat hagi superat amb escreix el que vas aportar durant la teva vida laboral. No es tracta d'un pla de pensions privat que dura fins que s'acaba l'aportat, i si no s'ha gastat tot s'ho queden els hereus.

És un raonament que en el cas de les pensions no ens resulta estrany, però dubto que l´autor de l'article s'hagués queixat de que un escriptor no tingui accés a una pensió de subsistència o altra mena d'ajuts si no compleix els mateixos requisits que la resta de la població.

Què és el que fa que les pensions o l'atur sigui considerat més com una assegurança privada que com un servei públic? Jo penso que són dos factors: la no universalitat i la dependència de la quantitat cotitzada. O potser són dues vessants del mateix factor: són drets que s'adquireixen en funció d'una aportació personal i, a diferència de la resta de serveis, el dret es proporcional a l'aportació. Com deia al principi, la majoria de serveis són independents del que s'ha contribuït o, fins i tot, primen els que menys han pogut aportar si estan en una situació d'indefensió.

Ara bé, quina és la finalitat de les pensions? Que la gent gran, que considerem que ja no pot dur el ritme de treball normal, tingui dret a una vida digna. Aquesta vida digna ha de dependre del que hagi estat capaç d'aportar durant la vida laboral? Ho trobo molt qüestionable. La pensió hauria de permetre dur una vida digna a tothom quan ja no pot accedir a feines remunerades en condicions. La gent que ha cobrat més durant la seva vida laboral haurà tingut més capacitat d'estalvi, de contractació de plans de pensions privats, etc. De la mateixa manera que es pot permetre l'accés a la sanitat o l'educació privades. És una decisió seva molt respectable. Però el dret a una vida digna durant la vellesa cal garantir-lo de forma universal, de la mateixa manera que la sanitat o l'educació.

Què crec que caldria fer? Desvincular les pensions de les aportacions individuals fetes i integrar la seguretat social dins el sistema impositiu. Que tothom ho entengués com un dret universal i no pas com un dret adquirit via cotitzacions. Que fos un altre servei públic més a cobrir, enlloc del que tenim avui, que és una gestió pública-privada d'uns plans de pensions, amb un fons separat que fa de bon saquejar.

La següent pregunta és si només la gent gran té dreta a una vida digna. Jo la resposta la tinc clara i es diu renda bàsica universal. Però mentre no hi arribem, crec que un bon pas endavant serien unes pensions dignes universals, que es poguessin compatibilitzar amb altres ingressos (provinents de qualsevol activitat, no només de les creatives).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada