diumenge, 15 de novembre de 2015

El cotxe del poble

Aquesta entrada l'hagués hagut d'escriure fa molt de temps, quan va esclatar l'escàndol de la Volkswagen i els seus motors amb software adaptat per detectar quan estaven davant una revisió. Després de tant de temps, pensava que potser no pagava la pena dir res, però la gent amb qui parlo segueix totalment indignada i se sent traïda per aquest comportament. Jo no és que l'aplaudeixi, ni molt menys, però no el trobo tant inesperat o insualment escandalós. Més bé em quadra amb el model de societat en que vivim. Senzillament, a una empresa se li ha anat la ma tot mirant d'optimitzar guanys.

Alguns dels que han parlat amb mi afirmen que el que ha fet Volkswagen és il·legal. Segurament deu ser cert, perquè crec que ja han fet provisió de fons per les pèrdues en judicis i indemnitzacions. Però el que en realitat han fet és provar de passar l'examen amb el mínim cost. Si no ho tinc mal entès, havien de donar unes emissions baixes, mantenint un consum també baix i aconseguint més potència. Com que tot no podia ser a l'hora, o sortia massa car, se les van empescar per passar l'examen. I per a què són els exàmens sinó? Per passar-los. Recordo que quan em vaig treure el carnet de conduir em vaig aprendre que la distància entre els platins havia de ser de 0,nosequants mm (evidentment ja ho he oblidat). El que no em vaig aprendre, perquè sabia que no m'ho preguntarien, era què nassos són els platins. Tampoc em servia de res saber la distància, perquè mai els anava a desmuntar per comprovar-la.

El cert és que ens creiem que les proves i els exàmens són garantia. La meritocràcia està sobrevalorada, i molta gent advoca per a que determinats llocs els ocupin els que millor currículum tinguin i més bones notes hagin tret. En els exàmens. Aquells exàmens que sovint sabem que hem passat estudiant per passar-los. Si no, mireu-vos els oposicions. O per articles publicats. Aquells que a voltes han fet becaris a canvi de poder-se quedar en un departament. O, com en el cas que ens ocupa, les proves estandarditzades que han de passar els vehicles. En una de les converses que citava abans, jo deia que ens escandalitzaven del que havien fet, però tothom trobava normal que un cotxe mai arribi ni per casualitat al consum que marca a les especificacions, o que una bateria de mòbil s'aproximi mínimament a l'autonomia que anuncien les especificacions. Em deien que són condicions òptimes i que ja ho sap tothom perquè tots fan el mateix. Bé, llavors el que passa és que Volkswagen va un pas per endavant de la resta i ha descobert un truc que els altres encara no han aplicat (o sí, pel que sembla que apunten algunes notícies).

I és que fer exàmens està molt bé quan el que vols és saber què saben els teus alumnes per poder planificar el que cal ensenyar-los. Llavors, els primers interessats en no passar-se de llestos són ells, perquè tindran classes d'un nivell tant alt que no podran seguir o tant baix que s'avorriran com a ostres. Mesurar està molt bé si el que pretens és entendre com funciona un aparell i millorar-ne el rendiment o altres condicions. Però si de l'examen depèn passar un curs, obtenir una llicència o accedir a una feina, llavors el que cal és aprovar. Si de la mesura el que en depèn és poder comercialitzar un article o rebre una subvenció, el que cal és aconseguir aquell valor. El problema no és fer proves o prendre mesures, sinó usar els resultats per premiar o castigar. I és un problema perquè hem d'assumir que la majoria de coses que examinem o mesurem són massa complexes per a que la prova pugui reflectir-les bé. I la pròpia prova és converteix en l'objectiu, enlloc d'un mitjà. És la gran crítica que es fa als exàmens que vol incloure la LOMCE o que fa l'OCDE amb les PISA, que orienten l'educació a passar les proves, enlloc de centrar-se en el que hauria de ser el seu objectiu. Perquè ja em direu com nassos es dissenya un examen per valorar l'esperit crític dels alumnes!!!

I és que "feta la llei, feta la trampa". Les lleis estan molt bé, però els calen jutges. Perquè hi segueixen havent jutges si està tot legislat? Si tot fos tant fàcil, només ens caldrien uns pèrits que mesuressin o uns examinadors que examinessin i aplicarien els resultats aplicant un polinomi de 15 membres que donaria la pena a aplicar en cada cas. Però no és així, oi? Perquè resulta que, darrera de les lleis hi ha un esperit i cal algú que l'interpreti. Una llei automàtica és impossible en molts casos. Fins i tot m'atreviria a dir que les lleis són per aplicar-les en cas de conflicte, que si no no calen. I potser foto la pota fins al coll, però si un semàfor està vermell i no ve ningú, no passa res perquè el creuis, per molt greu que li sàpiga al Javier Cercas. El semàfor està allí perquè si volen passar un cotxe i un vianant a l'hora, tots dos sàpiguen qui ha d'esperar-se.

I aquí entrava un altre comentari que també em van fer en dues ocasions: la Volkswagen ha aconseguit vendre més vehicles amb aquests valors i també ha accedit a subvencions per cotxes poc contaminants. Ha estafat diners públics, diners de tots. Però resulta que tenim les SICAV. I resulta que tenim empreses que tenen deduccions financeres que els fan pagar menys impostos. O que pràcticament no tenen guanys en països amb el tipus de l'impost de societats alt, perquè paguen royaltys a altres empreses del mateix grup que tenen la seu en paradisos fiscals. Tots aquests casos són legals. No se'ls pot dir res. Però una SICAV a Espanya tributa a l'1% i ha de tenir un mpinim de 100 accionistes. En canvi, en molts casos l'accionista principal és una persona molt rica i la resta són els "mariachis", que tant sols posen la signatura per a fer-la possible. El tipus tant baix que tenia una justificació està servint, en realitat, per a que un ric s'estalvii molts impostos. És lògic que a una empresa se li gravin els beneficis i que, si li ha calgut obtenir un préstec, les despeses d'aquest finançament es tinguin en compte a l'hora de computar els beneficis pels quals tributar. Però trampes com la dels préstecs cars entre empreses del mateix grup, o del dipòsit de royaltys en empreses amb seu a paradisos fiscals van mes enllà de l'esperit de la llei.

Realment són diferents aquests casos del de la Volkswagen? Els diners que deixen de pagar les grans fortunes en SICAV o les empreses amb les trampes explicades són impostos que cal treure d'altres bandes. L'efecte econòmic és el mateix. Hi ha un problema mediambiental afegit, certament. Un problema mediambiental que no el tenim en compte quan trobem normal que els governs incentivin la fabricació i venda de cotxes amb subvencions per fer créixer la indústria de l'automòbil, enlloc de potenciar el transport públic i el lloguer i compartició dels cotxes existents.

I tornant al que em deien sobre que Volkswagen havia fet quelcom d'il·legal, això té dues solucions. La que semblava que prenia Alemanya, de demanar explicacions a la companyia, contrastava amb les propostes del ministre d'indústria espanyol de pujar els llindars d'emissions permesos. I és que els alemanys a vegades són massa quadriculats i poc imaginatius. Sempre hi ha dues maneres d'evitar que es produeixi un fet il·legal: impedir el fet o legalitzar-lo. Quan qui el fa és proper al poder, és molt fàcil que la segona opció tiri endavant. I si no, temps al temps...

1 comentari:

  1. Totalment d'acord.
    El "control de qaulitat" tal com es practica és en moltes ocasions és una pervtersió. Però en comptes de corregir-ho, cada cop hi han més "controls de qualitat", ANSs i SLAs per tot arreu. Fins i tot a l'ensenyament. Anem pel camí del pedregar...

    ResponElimina