El dia de la dona feinejadora

Escriure sobre el dia de la dona essent un home no deixa de ser una oportunitat excepcional de fotre la pota. Més encara quan el que pretenc dir s'escapa de les reivindicacions més habituals en aquest dia. Així doncs, avui m'he assegut davant el teclat fent gala de la meva gran inconsciència. Per a mi, el 8 de març havia estat sempre el dia de la dona treballadora. Tenia entès que es commemorava la mort d'unes obreres en vaga, que van ser tancades en la fàbrica i aquesta va ser incendiada. Sí que és cert que molt sovint havia sentit parlar del dia de la dona, però avui, en caure-hi ho he preguntat i m'han dit que ja fa uns anys que se li ha tret l'adjectiu, per a incloure també totes les dones que són fora del mercat de treball. I aquesta explicació ha vingut acompanyada de l'afirmació de que "les dones sempre treballen". Per acabar amb els elements externs que han desencadenat aquesta entrada (o potser hauria de dir desfermat), fa uns dies em va deixar força impressionat una xerrada de la Teresa Moure que lligava el desafiament del gènere amb la crisi capitalista.

Una altra de les meves neures recurrents és la de cercar el significat de les paraules en la seva etimologia. Ja havia parlat fa temps de la distinció entre treballar i fer feina. Segons sembla, mentre que feina ve del verb fer i fa referència a les coses que han de ser fetes, l'origen de la paraula treballar és un instrument de tortura dels romans. Aquí em permetré agafar l'argument pels pèls i corregiré a la amiga que deia que les dones sempre treballen, dient que sempre fan feina i, a més, algunes treballen. I aquí uso la distinció per ressaltar que el mercat laboral sovint s'assembla més a una "tortura" que no pas a una feina productiva. Una feina no remunerada, com poden ser les de cura o criança és fa perquè cal fer-la. Si no, no es faria, perquè no reporta un benefici econòmic. En canvi, un treball assalariat pot tenir com a objectiu principal (i a vegades únic) el de guanyar diners.

Fet aquest preàmbul, és evident que una dona que decideixi entrar en la dinàmica actual de les feines "interessants" i "de responsabilitat", ha de tenir les mateixes oportunitats que els homes que les fan. De la mateixa manera, ha de rebre la mateixa retribució i consideració. No és admissible la discriminació per raó de gènere en l'àmbit laboral. Fins aquí el dia de la dona treballadora. Ara anem a veure què pot ser el dia de la dona feinejadora. Potser no totes les dones volen ser treballadores, sinó que prefereixen fer feina. Potser volen seguir-se dedicant a tasques que són essencials i a les que realment les hi veuen sentit. Potser, el que cal no és promoure que les dones comencin a fer els mateixos treballs que han estat reservats tradicionalment als homes. Per exemple, abans de l'aplicació d'un sistema de quotes caldria qüestionar si el motiu és que el percentatge de dones a les que els hi interessa és més baix pels valors que les mouen. Segurament, hi trobarem pocs anarquistes en les altes direccions de les grans corporacions. Potser el que cal és dignificar el que tradicionalment han estat feines femenines.  I això suposa reconèixer-les, tant prestigiant-les, com remunerant-les, de manera que el fet de dedicar-se a elles no suposi una dependència, mentre seguim en una societat que ens exigeix "guanyar-nos la vida".

Entrar en el sistema masculí del "mercat de treball" no és un bicoca, sobretot si tenim en compte que la mercaderia que s'hi ven és el treball i el temps de les persones. Potser ens aniria millor una comunitat femenina on tots els membres ens "repartíssim les feines" que ens calen per cobrir les nostres necessitats. Aquest dia de la dona transcendeix la divisió de gènere, posant en valor les actituds i aptituds que s'han considerat femenines i "de segona". Per a mi, la més important d'aquestes revaloritzacions que cal fer és la de la cooperació enfront de la competència.

Però avui és el dia de la dona. El que us he plantejat en aquesta entrada és un objectiu que podem de tenir endavant i que ens ha d'alliberar dels estereotips tant a les dones com als homes. Però avui és urgent acabar amb la realitat de que moltes persones pateixen pel sol fet de ser dones. Cal acabar amb la cultura de la violació, amb les lleis que pretenen tutelar el comportament de les dones i amb tantes altres coses que semblaven allunyar-se, i ara es tornen a acostar ràpidament. Avui toca el que deia aquest magnífic cartell, manllevat del perfil d'una amiga: